Avui hem fet una excursió curta però que ens ha portat prou de
temps ja que no sabíem ben bé quin era el camí per arribar a la cova que
buscàvem. I efectivament, no està ben indicat i després de passar pel
Mas de Porxinos on hem vist que el seu estat no és el desitjable (merda
de PAI!), i preguntar a un forestal, hem arribat a la zona on està la
cova. Una vegada allà, el problema ha estat trobar la senda que puja cap
a la cova que ens ha costat Déu i ajuda ( i la resta dels Déus de
l’Olimp), però ha valgut la pena trobar-la i poder entrar en ella, que
me l’esperava més petita (Xe, ja pensàveu que anava a dir …més gran!,
com la valenciana de OH Europa!).
La tornada ja l’hem feta pel camí de Xest on hi ha una senda adaptada per tots els pública i en arribar, ho sent Ferran Adrià, però l’Inèdit ha caigut d’un glop, sense assaborir-la gens. Quina calor per estar al mes de gener!
La tornada ja l’hem feta pel camí de Xest on hi ha una senda adaptada per tots els pública i en arribar, ho sent Ferran Adrià, però l’Inèdit ha caigut d’un glop, sense assaborir-la gens. Quina calor per estar al mes de gener!
