Les macollades olocauines a Olocau de Carraixet.

Avui després de dinar hem fet una petita ruta pel terme d'Olocau, la ruta de les macollades olocauines. Una ruta curta i propera al poble que passa per grups de garroferes centenàries. Ja la vaig fer fa uns anys en una jornada educativa a la vila d'Olocau, ara l'he feta amb el nen. Només hi ha marcat el tros més proper al poble, el tram més llarg l'has de fer per damunt d'una petita séquia que baixa al costat del barranc de Carraixet per regar els petits horts que hi ha per la zona. La tornada fins al poble ja és per un camí que va pel costat del barranc fins arribar al poble a la zona de l'Arquet. Al bar, del mateix nom, hem berenat. Hem demanat gelat de garrofa, però no en tenien. Encara no ha esbrinat on comprar la cervesa que fan amb el fruit de la garrofera.

Xòvar-Barranc d'Ajuez-Gelera de Castro.

Enguany toca anar cap a la Serra d'Espadà. La primera excursió de curs ha estat un escursió prou coneguda, pel barranc d'Ajuez al poble de Xòvar. Nosaltres hem ampliat el recorregut passant per la gelera de Castro i amb un recorregut pel poble (bar inclòs).
A l'inici de recorregut hem passat per un petit embassament que diuen que ja estava en l'època medieval. Com darrerament no plou gens, estava mig buit. El camí estava ple d'alzines sureres i hem vist algunes trinxeres. Hem passat per les intal·lacions d'algunes antigues mines de cinabri i per la gelera de Castro, prou ben conservada. Des d'allà es veia el castell de Castro, que serà l'objectiu del proper mes.

Olocau-Puntal dels Llops-Carraixet-La Solana-Olocau.

La ruta que hem fet avui, és una que està a la web de la colla Calderona, però l'hem fet al contrari d'ells, per culpa d'equivocar-se en una senda al començament del recorregut. Des del cementiri Olocau hem pujat al Puntal dels Llops (on hem esmorzat),  però per un altra senda diferent a la marcada (degut a l'errada que he dit abans). D'allà, crestejant hem anat a la Penya negra, des d'on hem baixat cap al barranc de Carraixet, arribant un paratge de garrofers, que ja em va ensenyar fa uns anys, el mestre d'Olocau, Ferran Zurriaga. Després, remuntant la sèquia (o senda) pegada al barranc i amb la carretera de Gàtova a la dreta, hem arribat a un camp de garroferes, des d'on hem iniciat l'ascensió a La Solana ( 580 m). Aquest és el tros amb més desnivell de la ruta, i pujant, hi trobes panoràmiques d'Olocau, el castell del Reial, Gàtova i el Pic de l'àliga. Una vegada hem arribat al punt geodèsica, hem descansat un poc. Des d'allà es veia la plana del Camp del Túria, i el campament militar de Marines (nom del poble, no confondre amb l'exercit ianqui). La baixada ja era fàcil cap al cementiri, on teníem el cotxe, i hem localitzat el lloc on hem errat de senda a l'inici de la ruta.