miércoles, 20 de noviembre de 2013

XIX Travessa de la Serra Calderona: Olocau-Castell-Olla.

Avui, amb calma ja que era una ruta famíliar, hem caminat per la zona d'Olocau i Marines. La ruta senzilla i amb calma escoltant les explicacions del mestre Ferran Zurriaga, anava d'Olocau, al Castell del Reial, i d'allà al poble abandonat d'Olla. La tornada l'hem fet per la Font del Sentig. El temps ha acompanyat i no ha fet ni fred ni calor. Com ha novetat, aquesta vegada hem vist una mina abandonada prop del poble d'Olocau, un poc més amunt de la Font del Frare.

sábado, 2 de noviembre de 2013

Ruta del vent, Torroella del Montgrí-Camins del Montgrí.

Aquest matí he fet una ruta molt senzilla, sense gaire desnivell i molt lluny de les quatre hores que marca el tríptic turístic, l'he feta en una hora i dos quarts. La ruta surt d'una urbanització que hi ha a la carretera que porta a L'Estartit i fent un vuit ens acosta a diferents construccions per l'aprofitament dels recursos del bosc: forns de calç, barraques, eixarts ( que a la Calderona en diuen catxirulos), diferents murs de pedra que vas trobant-te pel camí. A més es troben formacions geològiques produïdes per l'aigua sobre la roca calcàrea, com dolimes i cisternons, una espècies de cisterna natural.
La ruta està molt ben marcada, amb panells informatius explicant les curiositats de la ruta, una bona ruta per fer amb nens. Ací es veu el civisme que trobes a faltar en certes zones de la nostra Calderona, la gent respecta les senyals i no els destroça o els tiroteja, com fan alguns incívics al sud de la Sènia. Si volen turisme de qualitat, les coses s'han de cuidar.

martes, 29 de octubre de 2013

RUTA de LES TRAVESSES (Llíria)

RUTA de LES TRAVESSES (Llíria)

EIXIDA: 9h des del pati de Sant Francesc

Descripció de la ruta:
La ruta arranca des del pati de l’església de Sant Francesc cap als Olivarets. Més endavant passarem per la partida de La Volta, per enfonsar-nos en el bosc de Les Travesses. Passarem per l’antic polvorí i ens endinsarem pels camins del bosc fins arribar al Terme de Benaguasil. Ací farem una paradeta i retronarem cap a Llíria. L’entrada al poble es farà novament pel barri del Barranquet en baixada fins al punt d’inici.

Ruta Circular. Dificultat baixa.
Longitud: 8-10 Km. Aproximadament.
CAL DUR: Esmorzar, aigua, una gorra i roba còmoda, calcer esportiu o botes muntanya. Esmorzarem sobre la marxa.
ORGANITZA: Compromís per Llíria

domingo, 20 de octubre de 2013

Serra d'Espadà: pic del Ràpita.

Avui hem fet una ruta per la serra d'Espadà amb el grup de botànic de València. El primer objectiu ha estat fer el cim de la Ràpita, el més alt de la serra, amb 1106 metres d'alçada. Ha estat la part més dura de l'excursió i on hem fet el desnivell més gran. Durant tota la ruta hem observat restes de trinxeres de la guerra civil, el que ha donat peu a converses sobre el tema entre els caminants. Al cim, hi han més trinxeres i he vist un cau on amargar-se de possibles bombardejos (o simplement per dormir?). Des d'allà es veia el cim de l'Espadà, el poble de Vilamalur (que també té unes trinxeres en millor estat)i, per l'altre costat els pobles de Xèrica i voltants. A la llunyania, el gran Penyagolosa.
Després d'esmorzar hem baixat cap a Quatrecamins on hi ha una gelera molt ben conservada. No recorde haver-ne vist cap tan ben conservada, des de la que vaig veure a la serra de Mariola, quan era més jove i anava d'excursió amb el companys de l'institut. En aquella època les feien en caps de setmana, junt amb alguns mestres voluntaris, res de perdre classes o problemes de permisos de les famílies.
Deprés, per una senda, que en part ja coneixia d'abans de l'estiu, hem baixat a la font de l'avellaner, per pujar cap al Mas de la Campana i d'allà, creuar la muntanya per anar al lloc on dinar, el poble perdut de Xinquer, al terme d'Alcúdia de Veo.
Després de dinar he donat una volta pel poble, per les cases plenes de bardisses, la petita església i el seu altaret. Tot en runes, com el castell que hi ha dalt d'un turó, al que ja no he pujat. Més tard, hem continuat la marxa per fer la darrera pujada per tornar la lloc on hem deixat els cotxes al matí.
Nota negativa: la presència de caçadors que embruten la muntanya amb els cartuxos de plàstic que no recullen i el perill d'alguna "bala perduda".
Nota positiva: feia temps que no anava de Llíria a Sogorb per la carretera de Gàtova a Altura i l'han arreglat i es circula prou bé.




domingo, 15 de septiembre de 2013

Serra-Alt del Pi-Garbí-Puntal de l'Abella-Serra.

Avui he tornat a la zona de Serra. El primer objectiu era pujar a l'Alt del Pi (el de les antenes) per una senda que ix del camí del Garbí, una vegada passat el desviament que et puja al castell. La senda fa prou pujada i segueix una línia elèctrica fins al 716 m. d'altitud que té el cim. Una vegada dalt, he baixat per la pista fins a la zona de la font de Barraix, per continuar fins a la zona del Garbí (604 m). Des de d'ací, he decidit pujar al puntal de l'Abella (657 m). He anat un poc a l'aventura, ja que no he trobat cap senda o camí que fes la pujada al puntal. Una vegada he baixat del puntal, la tornada cap a Serra, ja és fàcil pel camí del Garbí.



domingo, 8 de septiembre de 2013

Serra-Mola de Segart.

Avui he caminat des del poble de Serra fins a pujar a la Mola de Segart. He anat per una pista que puja pel coll de Moncúdio i puges a la Mola per la part de darrere. Possiblement siga més ràpid pujar des del poble de Segart, però em fa mandra donar la volta a La Calderona amb cotxe, o possiblement des de Nàquera siga també més ràpid. He tarda una hora i mitja en arribar al cim (566 m), des d'on és té una bona panoràmica de València i Sagunt i les muntanyes que hi han cap a l'interior de la Calderona. Hi ha un placa orientativa amb el nom d'aquestes. La baixada l'he fet per la canal que hi ha entre les dues parts rocoses de la mola (endevineu la raó del nom? mireu la foto), i per tant he fet un poc més de camí a la tornada, que he fet pel mateix camí en dues hores.

martes, 3 de septiembre de 2013

Ruta de les bodegues, Llíria.

Aprofitant un parèntesi dels exàmens de setembre, he fet la ruta de les bodegues a la part de Llíria que toca a Casinos i Alcubles. Una ruta de 26,8 Km que estava marcada en 6 h 20' i he fet en 5 h 45' per culpa d'una errada de camí que m'ha fet perdre un quart (en grup, crec que es necessitarien quasi les 7 hores). La ruta passa per vells vilatges, que ara estan quasi abandonats. Aldees on la gent de camp vivia o passava temporades per dedicar-se a cuidar els camps que estaven lluny de la ciutat. A partir de les bodegues de Gea, la ruta és circular, passant per l'alt de la Ferradura a 735 m d'alçada. En aquesta zona és on més es noten els efectes de l'incendi, que en algun llocs, fan que trobar la senda no siga fàcil i causant de l'errada que he dit abans. Sobre l'incendi, es veu que el millor talla-foc són els camps de cultius treballats. Aquests, el foc no els ha afectat, els ha rodejat. De la mateixa manera, es veu que on hi ha poca densitat d'arbres, aquest no estan tan afectats com a les zones on hi han molts pins prims i molt junts. Com es nota que treballar el bosc no ix a compte a curt termini, però a la llarga, aquesta deixadesa, provoca que els incendis siguen pitjor del que podrien ser.
Des de l'alt de la Ferradura es veuen les muntanyes d'Andilla i el poble de El Villar (i les mines, és clar).
I felicitar a l'autor de la guia, que es prou completa i amb els temps ben marcats. Per la feina ben feta no passa el temps, malgrat els posteriors responsables de l'ajuntament.





domingo, 2 de junio de 2013

Vella Xiruca.

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas
foren cantades
no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el vel blau
m'has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.
Text i música: Popular italiana.
Adaptació: Joan Soler Amigó
 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/246583

sábado, 1 de junio de 2013

Serra-Marianet-Creu del Sierro.

Bònica ruta la que hem fet avui per la serra Calderona. Des de la font del Marianet hem remuntat el barranc per pujar al cim de la Creu del Sierro, una de les zones de la serra amb més vegetació. A l'inici hi ha una font on el barranc fa unes gorges petites on vos podeu banyar el peus al final de la ruta, ja que es torna pel mateix lloc. Aquesta ruta, per mi, ha estat el complement d'una que vaig fer fa dos anys per pujar a Rebalsadors i al Mirador de Mireia. Al cim, hi han bones vistes, tant de l'horta de València pel sud, com de la serra d'Espadà cap al nord.
En acabar una bona paella en un bar de Serra que hi ha prop de la font.



sábado, 25 de mayo de 2013

Ruta dels "pantaneros", a Xulella.




Avui hem fet tot els recorregut sencer (ja havia fet la meitat amb el fill) de la recent reformada "ruta de los pantaneros", entre el poble de Xulella i l'embassament de Loriguilla al riu Túria. El nom de la ruta es degut a que aquesta senda era utilitzada pels treballadors de la pressa que anaven per ella des del poble, on residien, fins on es construïa aquesta. És una ruta curta de 9 km entre l'anada i la tornada pel mateix lloc. Es passa per dos ponts penjant que han fet i que van molt bé per la gent que practica l'escalada en les parets de les gorges del riu, on hi han moltes vies d'escalada. L'únic defecte que trobe és que al ser una novetat, molts gent xafardera, va a veure els ponts sense saber que es trobarà i alguns van com si feren un passeig dominical per les rambles o el passeig del poble.
Postdata: evidentment, no he pogut resistir la temptació i ja he fet el primer bany de l'any a les aigües del riu. L'ideal seria fer un recorregut circular per darrere de "Los Calderones", d'una durada de 4 a 5 hores.

lunes, 13 de mayo de 2013

Marines-Molins-Gorg-Hoya-Marines, segona vegada.

Avui hem fet la ruta que vàrem suspendre fa unes setmanes per la pluja. Aquest recorregut ja l'havien fet l'any passat, però enguany l'hem fet amb alumnes de 4t ESO i 1r de batxillerat, i alguns pares que han volgut participar. Els hem fet fer unes petites pràctiques de trigonometria i orientació, així com altres cosetes de llengua, història i ciències. Hem hagut de retallar un poc el recorregut respecte al de la temporada passada per la inexperiència d'algunes dels alumnes que venien, i hem arribat al poble d'Hoya baixant pel barranc del mateix nom. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que l'any passat, a més de la calor, varem haver de suportar les cendres que flotaven a l'aire de l'incendi d'un magatzem de taronges de Museros.
Posdata: Com ahir vaig perdre la cartera, aquest matí he fet part del recorregut en cotxe, Hoya i el molí, des de les 6 del matí fins a les 8. A la tarda he tornat a fer el Gorgo des de la cova, en uns 40 minuts, i res ni rastre de la cartera...ara soc un "sensepapers".




miércoles, 8 de mayo de 2013

El petit príncep i la font. Reflexions sobre la muntanya.

La literatura a vegades et dona sorpreses, com en aquesta conversa entre el petit príncep i un venedor de pastilles. Jo en llegir-les he pensat en la tranquil·litat d'anar caminant per la muntanya, en l'alegria que tens quan trobes una font en la que raja bona aigua per beure i saciar la set del camí. Però també en el dopatge que altera el món de l'esport. Ara, em sembla que en els esports d'alta muntanya, aquest no és molt estès, ja que en última instància, la que dictamina el que ha de passar és la muntanya i no la pastilla.

Ací vos deixe el fragment al·ludit:


Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol...
"Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.."

lunes, 6 de mayo de 2013

Rodanes de Vilamarxant. Excursió escolar.

Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d'ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d'arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s'ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.
Com sempre, fent d'escombra al darrera. Per sort cap incident greu que destacar, però alguns continuen sense saber que són unes bones sabates per caminar i veus de tot.

sábado, 13 de abril de 2013

Gàtova-Pic de l'àliga-Piezarroya-Gàtova.

Avui hem pujat al Pic de l'àliga (877 m) des de Gàtova, allà  es pot veure la població de Sogorb i al fons el pic del Penyagolosa. Hem pujat per la pista i hem baixat per la senda, altra vegada cap al poble. Des del poble hem agafat la "Rocha de Matias" per anar al font de la Fonfria i d'allà enfilar la pujada al segon cim del dia, el Piezarroya (845 m), des d'on es veu el poblat abandonat de Marmalé, ja en zona militar. Aquesta zona reservada als militars, és més gran del que em pensava, des la plana de Llíria, fins a aquesta part de la muntanya. De veritat necessiten tant de terreny els militars espanyols de la base de Marines? Quan la deixen, si es que ho fan, ho deixaran tot ple de bombes per esclatar i altres deixalles dels seus jocs de guerra? o ho netejaran?
Després ja hem tornat cap a la font de l'Alameda on hem dinat, i un poc més tard hem arribat al poble. La calor ja es nota, i el primer que he fet, ha estat posar el cap sota el raig d'aigua de la font i demanar una cervesa al bar d'enfront. El sol ja pega i  ja convé portar protector solar i barret.





http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243682
 

miércoles, 27 de marzo de 2013

Queridos compañeros de fatigas y hermosos días de sol,

Os dejo el enlace a las fotos que hice en la excursión de Olocau. Todavía, después de tantos años rodando por estas tierras, Paco me sorprende con alguna senda, con algún rincón, con alguna historia que no conozco... Y cada jornada es diferente, aunque visitemos los mismos pueblos y coincidamos en los lugares, cada paso es distinto aunque pisemos los mismos caminos.

¡Ay, qué poética me pilla la primavera!


Os dejo también el enlace a una página de estiramientos. Se puede seleccionar el deporte que os interese y pasarlos como una proyección, así da menos pereza.


¡Felices y merecidas VACACIONES!



sábado, 23 de marzo de 2013

Olocau-Cim del Topero-Font del Sentig-Olocau.

Avui tocava una ruta per Olocau.  Eixint de la zona de l'arquet, ens desvien per una senda que hi ha darrere de la font de la Cava, que ens pujarà fins a la penya roja i al catxerulo d'Isidre. Després baixem per senda cap a la Quebrantada, per tornar a pujar cap a la bassa de Rodeno, on uns metres més amunt es té un bona vista del castell del Real. D'ací ja fem la pujada cap al primer cim previ al Topero ( 619 m) on ja havia estat per equivocació fa un any, d'on baixem cap al camí que va a Olla. Enfilem la pujada final al Topero (649 m) i d'allà baixem cap als ullals i la font de Sentig, on hem dinat. Després ja hem baixat cap al poble amb unes petites variacions respecte al camí principal. Al final, cal tenir una "estrella" fresca al bar de l'arquet.




http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/7007

viernes, 22 de marzo de 2013

OLOCAU 2013

Parece que mañana metereológicamente gozaremos de un agradable día de montaña. De todos modos, en las fechas que estamos, hay que tener siempre a mano el chubasquero, pues a lo largo del fin de semana algunos frentes atraversarán la Península.

Hasta mañana a las 9 en El Arquet de Olocau.

martes, 19 de marzo de 2013

Retorn al Montclar



Retorn de dues maneres, una esportiva i una festiva. El diumenge els menbres del CE Montclar organitzaven una calçotada per recollir fons per poder participar a la Intermón Oxfam Trail walker dels propers dies 20 i 21 d'abril. Evidentment, després de 7 anys sense menjar calçots em vaig apuntar.
La segona, ja esportiva, va ser la pujada al cim del Montclar (417 m) després de 8 anys sense fer-ho. Vaig pujar des de la Casa-nova pel coll de l'Escorpí, i després vaig fer una variant per baixar, passant per l'ermita de Sant Baldiri. Així com a la ciutat trobes canvis, la muntanya continua igual, malgrat les agressions humanes: les mateixes sendes, el mateixos camins i les mateixes pedres. Una bona notícia és la restauració de la font de la Guilla. Després de passar per Can Codolar hi ha un petit homenatge al noi de 14 anys que va morir a l'última ruta de l'Aigua, i pel que estava escrit al cartell, sembla que hi ha gent que no respecta gens la memòria dels difunts.

PD: Entrenant pel proper dissabte. Ja ens veurem a Olocau.