Canet d’Adri- Rocacorba-Riera de Canet.
Ja havia pujat al Rocacorba al
mes de desembre, però aquesta vegada he anat al “Els amics del dimecres” per
fer el mateix recorregut de pujada, això sí, a ritme més lent. Eixirem des de
l’església de Sant Vicenç i allà se’ns varen unir uns acompanyants de raça
canina, que no ens abandonaren durant tot el recorregut. Cal al migdia
arribarem al cim on esmorzarem al pati del santuari. Vaig trobar a faltar els
dos xais que corrien per allà al més de desembre. Allà dalt es tenen bones
vistes, des de l’estany de Banyoles fins al golf de Roses i el Montgrí. Per
l’altre costat les muntanyes interiors.
Després d’esmorzar venia la part
més llarga de l’excursió, la baixada. Vàrem baixar per l’altre costat de la
muntanya, seguint una senda que et porta al poble de Granollers de Rocacorba
per agafar la riera de Canet. Resseguint aquesta riera, per una bonica senda
recentment netejada i entre les muntanyes, tornarem cap a Canet d’Adri. En un
racó de la senda que creua la riera vàrem dinar i també tinguérem temps de
provar l’aigua en una petita gorja. Aquesta senda es llarga i es pot fer
pesada, però té racons molt bonics i alguna sorpresa, com el cotxe que
abandonat que vàrem veure el mig del curs de l’aigua.
La mala notícia va ser, que en
arribar a l’església de Sant Vicenç, el bar que hi havia enfront tancava el
dimecres, amb les ganes de beure una cervesa que tenia! Allà, de manera
silenciosa, també es varen acomiadar els dos acompanyants canins.
