Ruta dels "pantaneros", a Xulella.

Avui hem fet tot els recorregut sencer (ja havia fet la meitat amb el fill) de la recent reformada "ruta de los pantaneros", entre el poble de Xulella i l'embassament de Loriguilla al riu Túria. El nom de la ruta es degut a que aquesta senda era utilitzada pels treballadors de la pressa que anaven per ella des del poble, on residien, fins on es construïa aquesta. És una ruta curta de 9 km entre l'anada i la tornada pel mateix lloc. Es passa per dos ponts penjant que han fet i que van molt bé per la gent que practica l'escalada en les parets de les gorges del riu, on hi han moltes vies d'escalada. L'únic defecte que trobe és que al ser una novetat, molts gent xafardera, va a veure els ponts sense saber que es trobarà i alguns van com si feren un passeig dominical per les rambles o el passeig del poble.
Postdata: evidentment, no he pogut resistir la temptació i ja he fet el primer bany de l'any a les aigües del riu. L'ideal seria fer un recorregut circular per darrere de "Los Calderones", d'una durada de 4 a 5 hores.

Marines-Molins-Gorg-Hoya-Marines, segona vegada.

Avui hem fet la ruta que vàrem suspendre fa unes setmanes per la pluja. Aquest recorregut ja l'havien fet l'any passat, però enguany l'hem fet amb alumnes de 4t ESO i 1r de batxillerat, i alguns pares que han volgut participar. Els hem fet fer unes petites pràctiques de trigonometria i orientació, així com altres cosetes de llengua, història i ciències. Hem hagut de retallar un poc el recorregut respecte al de la temporada passada per la inexperiència d'algunes dels alumnes que venien, i hem arribat al poble d'Hoya baixant pel barranc del mateix nom. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que l'any passat, a més de la calor, varem haver de suportar les cendres que flotaven a l'aire de l'incendi d'un magatzem de taronges de Museros.
Posdata: Com ahir vaig perdre la cartera, aquest matí he fet part del recorregut en cotxe, Hoya i el molí, des de les 6 del matí fins a les 8. A la tarda he tornat a fer el Gorgo des de la cova, en uns 40 minuts, i res ni rastre de la cartera...ara soc un "sensepapers".

El petit príncep i la font. Reflexions sobre la muntanya.

La literatura a vegades et dona sorpreses, com en aquesta conversa entre el petit príncep i un venedor de pastilles. Jo en llegir-les he pensat en la tranquil·litat d'anar caminant per la muntanya, en l'alegria que tens quan trobes una font en la que raja bona aigua per beure i saciar la set del camí. Però també en el dopatge que altera el món de l'esport. Ara, em sembla que en els esports d'alta muntanya, aquest no és molt estès, ja que en última instància, la que dictamina el que ha de passar és la muntanya i no la pastilla.

Ací vos deixe el fragment al·ludit:

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol...
"Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.."

Rodanes de Vilamarxant. Excursió escolar.

Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d'ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d'arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s'ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.
Com sempre, fent d'escombra al darrera. Per sort cap incident greu que destacar, però alguns continuen sense saber que són unes bones sabates per caminar i veus de tot.