Ruta de l'aigua, Xelva

Una ruta molt senzilla per fer un diumenge al matí. La ruta senyalada no és circular, has d’anar i tornar pel mateix lloc. Aquesta ruta segueix el curs del riu de Xelva a la part de baix del poble. Nosaltres el que hem fet, és eixir de la plaça major del poble, i travessant pel raval del poble, la part més antiga d’aquest hem baixat cap al riu, passant per unes quantes fonts d’aigua fresca. Allà hem pujat el curs d’aquest fins a la zona de la platgeta i travessant per un túnel d’una antiga séquia hem arribat a la vella presa d’Olinches. Allà tornada endarrere pel mateix camí. En aquesta zona que va cap a la platgeta, el riu està molt net, més que altres vegades. No sé si han tallat les canyes i les bardisses o altra vegetació que tapava el riu, o han estat les pluges recents les que han netejat el riu.
Després ja hem fet la zona que encara no havíem fet mai, seguir riu avall fins a un edifici conegut com la llum. Sembla una antiga instal·lació per produir llum, amb les restes a l’interior d’unes antigues turbines. Tornem pel mateix camí, per pujar al poble pel barri morisc on està la mesquita del poble, reconvertida en ermita durant molt de temps.
Per una altra ocasió, hem deixat el continuar la baixada per riu fins a Calles.

Porta Celi. Mirador de la Pedrera

Hui tocava una ruta fàcil per per amb nens. Una ruta sense gaire desnivell i amb només 3,4 km que hem fet per la zona de la Cartoixa de Porta Celi. La ruta és curta i va des de la zona recreativa del Pla de Lucas cap al mirador de la Pedrera des d’on es té una bona vista de la Cartoixa i de la pedrera d’on van eixir les pedres que es varen utilitzar en la construcció de l’esmentada Cartoixa. Uns metres abans d’arribar hem vist una estranya construcció amb branques de pi, que semblava com feta per a ajudar als conills a reproduir-se i menjar, ja que al costat hi havia una bassa d’aquestes artificials que fan per a que aquests animals puguen beure aigua.
A la tornada, un cafè al bar de l’àrea recreativa mentre el nens jugaven una atracció un poc singular i visita un poc frustrada a la porta de la Cartoixa, lloc que sempre em recorda la novel·la de Joan Francesc Mira, Purgatori. Per cert, a la guia(del 2010) ens parlava d’un Pi de la Bassa espectacular, però el que hem vist, estava mig mort.