El petit príncep i la font. Reflexions sobre la muntanya.

La literatura a vegades et dona sorpreses, com en aquesta conversa entre el petit príncep i un venedor de pastilles. Jo en llegir-les he pensat en la tranquil·litat d'anar caminant per la muntanya, en l'alegria que tens quan trobes una font en la que raja bona aigua per beure i saciar la set del camí. Però també en el dopatge que altera el món de l'esport. Ara, em sembla que en els esports d'alta muntanya, aquest no és molt estès, ja que en última instància, la que dictamina el que ha de passar és la muntanya i no la pastilla.

Ací vos deixe el fragment al·ludit:

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol...
"Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.."