Gilet: Sant Esperit-Pic de l'àguila.

Hui he anat a una zona de la Serra Calderona que no coneixia, la zona del monestir franciscà del Sant Esperit. La primera intenció era pujar a la muntanya de la creu i buscar alguna ruta més per allà, però pujant m’he passat de llarg o no he sabut trobar el camí correcte i he anat voltat una plantació de taronges cap a l’altra banda d’on volia anar. Així que he decidit canviar la ruta i pujar al pic de l’àliga de 466 metres, des d’on es té una bona panoràmica de l’interior de la serra i dels pobles de l’horta i del Camp de Túria. Al cim he esmorzat i la baixada cap al monestir ja l’he feta per GR que travessa la serra calderona.
Potser a la zona d’acampada i al pàrquing del monestir haurien de tenir millor indicacions de les rutes. No n’he vist cap i això et confon, i més si és la primera vegada que vas. A altres pobles, com Nàquera i Serra ho tenen més organitzat.

Serra, castell i Font de l'Ombria

Avui he tornat a fer un part d’un recorregut que ja vaig fer fa anys, però molt més fàcil i adaptat per a qualsevol persona que vulga caminar i gaudir de la natura, les excursions que organitza l’Ateneu de Bétera són familiars. Si fa uns any vàrem pujar al castell de Serra per una senda amb un fort desnivell, avui hem anat per la pista, molt més apta per portar xicalla. Una vegada allà hem esmorzat tranquil·lament gaudint de les vistes que es tenen del Camp de Túria. Després hem baixat per una pista cap a la Font de l’Ombria, on es nota que darrerament no ha plogut molt hem descansat un poc i s’hem fet la foto de grup. La tornada ja l’hem feta pel barranc de l’assut per una senda ben ombrejada i sense passar calor. Una senda amb molts arbres i ben prop del poble. Fa anys, a més de la dificultat de la pujada la castell, també vàrem fer més camí, ja que abans de la Font de l’Ombria anàrem a la Font de Barraix.

Serra: barranc del Marianet, font de la Prunera.

Ahir diumenge, varem fer un ruta familiar per la Calderona. La ruta era pujar pel Barranc del Marianet fins a la font de la Prunera. La part inicial del barranc és espectacular, sobretot si hi ha aigua a les gorges inicials. El recorregut que férem anava per dins del barranc el primer terç del recorregut. Després se n’eixírem per agafar al pista principal al lloc on està la senda que puja a Rebalsadors. Uns minuts després ja veiem l’antic refugi on està situada la font de la Prunera, on esmorzàrem.
La sorpresa va ser que no eixia aigua de la font, ja que està tancada pels propietaris del refugi, que per més absurditat no funciona des de fa anys. Em varen comentar que pertany a una ordre religiosa i tanquen l’aigua de la font. Jo deduïsc que aquest refugi l’utilitzarien als anys 70 o 80, quan en molts pobles, les parròquies, mitjançant els Júniors o associacions semblants, dominaven l’oci juvenil. Amb el pas del temps, varen perdre aquest control i aquests instal·lacions han estat mig abandonades. Però perquè no les cedeixen a altres associacions? o arriben a l’extrem de fins i tot no deixar beure aigua? és això el missatge cristià?
La tornada va ser fàcil,seguint el GR i la pista de la Prunera, fent una visita a la font de la Misèria i arribant a dinar a l’àrea recreativa d’aliguetes, dalt de la font del Marianet.

Gestalgar, amb xiquets

Hui hem pujat a Gestalgar a caminar un poc al voltant del riu per fer caminar un poc als xiquets. La ruta és molt senzilla i curta, es puja per un costat del riu, en aquest cas per la riba esquerra, agafant una senda que ix de la platgeta del motor. La senda va passant per alguna font i amb alguns trams envoltada de canyes fins arribar a l’antiga pressa que hi ha a l’inici del congost que fa el Túria entre Xulella i Gestalgar, una pressa que es va caure sense haver-la ni inaugurat. Després es travessa el riu per un passarel·la per anar a la zona de sota de la Penya Maria, i ja per l’altre costat del riu i seguint el seu curs podem arribar a la Font de Morenillo. Hui hem tingut sorpresa, ja que baixava una barbaritat d’aigua pel barranc on està la font, de manera que he hagut de canviar els plans de tornar per la riba dreta del riu ja que no es podia passar degut a la gran quantitat d’aigua que baixava. Hem tornat pel mateix camí d’anada.
L’anècdota del dia ha estar el trobar-se tres rucs pasturant al camp de futbol del poble. Potser menjant l’herba crescuda sense control, demostraven més intel·ligència que molts jugadors d’aquest esport.

Mirador de l'Abella. Serra Calderona.

Hui hem passat per la part més central de la Serra Calderona, la part que tenia desconeguda. Coneixia la zona de Rebalsadors, Naquera, Serra, Segart i Gilet, per un costat i Olocau, Gatova i Marines per l’altre, però aquesta part entremig de les anteriors no l’havia xafat mai. El recorregut era senzill, tot per pista. Des d’un vell aljub hem pujat cap al mirador de l’Abella, passant per la font del mateix nom. Des d’allà es té un bona vista del Camp del Túria i pots vore, en un dia clar, fins al Montgó de Dénia. Després hem baixat cap a la Font de la Gota, zona que ja coneixia d’una excursió de fa uns anys, però amb eixida a Olocau. Des d’aquesta font la tornada al lloc on estaven els cotxes ja ha estat senzilla. Baixava prou aigua de pel barranc on està la font i he trobat la senda que agafarem fa uns anys per tornar la poble d’Olocau, la senda del maquis.
Gràcies a l’Ateneu de Bétera per l’organització de la sortida.

Alpont-La Iessa, GR-37

Ahir férem un tros de GR-37 entre els pobles d’Alpont i La Iessa, a la comarca dels Serrans. Començarem al poble d’Alpont baixant cap a l’aldea abandonada de La Hortichuela. D’allà, i sempre seguint les marques de GR pujarem cap a la zona de la Font del Cabezo o es té una esplèndida vista del poble d’Alpont i la muntanya on aquest està enclavat. Després de reagrupar caminàrem un poc més i esmorzarem en una esplanada on ja es veia el poble La Iessa. Aquesta part del camí, ja és més lletja. Les mines a l’aire lliure de la zona han deixat un paisatge molt dantesc, i algunes recuperacions que he vist, deixen molt que desitjar. Arribàrem fins a l’ermita i pou de Sant Joan, ja prop del poble de La Iessa. La tornada va ser un una variant diferent, passat per dins del barranc de “La Hoz”, la part més bonica i espectacular de l’excursió i més després de les recents pluges, entrant al poble pel museu d’etnologia. Si teniu temps feu una visita al poble, val la pena.
El dinar el férem al poble de La Iessa, al restaurant El bosque animado: bon menjar, però el tracte al client no és el que t’esperes.
A la tornada en cotxe, per la carretera que porta per Higueruelas cap al Villar, el paisatge de mines i destrucció de la muntanya encara és pitjor. Cal fer tota aquesta desfeta en nom del progrés? o potser tenim massa capritxos?