Ruta de l'aigua, Xelva

Una ruta molt senzilla per fer un diumenge al matí. La ruta senyalada no és circular, has d’anar i tornar pel mateix lloc. Aquesta ruta segueix el curs del riu de Xelva a la part de baix del poble. Nosaltres el que hem fet, és eixir de la plaça major del poble, i travessant pel raval del poble, la part més antiga d’aquest hem baixat cap al riu, passant per unes quantes fonts d’aigua fresca. Allà hem pujat el curs d’aquest fins a la zona de la platgeta i travessant per un túnel d’una antiga séquia hem arribat a la vella presa d’Olinches. Allà tornada endarrere pel mateix camí. En aquesta zona que va cap a la platgeta, el riu està molt net, més que altres vegades. No sé si han tallat les canyes i les bardisses o altra vegetació que tapava el riu, o han estat les pluges recents les que han netejat el riu.
Després ja hem fet la zona que encara no havíem fet mai, seguir riu avall fins a un edifici conegut com la llum. Sembla una antiga instal·lació per produir llum, amb les restes a l’interior d’unes antigues turbines. Tornem pel mateix camí, per pujar al poble pel barri morisc on està la mesquita del poble, reconvertida en ermita durant molt de temps.
Per una altra ocasió, hem deixat el continuar la baixada per riu fins a Calles.

Porta Celi. Mirador de la Pedrera

Hui tocava una ruta fàcil per per amb nens. Una ruta sense gaire desnivell i amb només 3,4 km que hem fet per la zona de la Cartoixa de Porta Celi. La ruta és curta i va des de la zona recreativa del Pla de Lucas cap al mirador de la Pedrera des d’on es té una bona vista de la Cartoixa i de la pedrera d’on van eixir les pedres que es varen utilitzar en la construcció de l’esmentada Cartoixa. Uns metres abans d’arribar hem vist una estranya construcció amb branques de pi, que semblava com feta per a ajudar als conills a reproduir-se i menjar, ja que al costat hi havia una bassa d’aquestes artificials que fan per a que aquests animals puguen beure aigua.
A la tornada, un cafè al bar de l’àrea recreativa mentre el nens jugaven una atracció un poc singular i visita un poc frustrada a la porta de la Cartoixa, lloc que sempre em recorda la novel·la de Joan Francesc Mira, Purgatori. Per cert, a la guia(del 2010) ens parlava d’un Pi de la Bassa espectacular, però el que hem vist, estava mig mort.

Begís, Fonts del Palància.

Avui volíem fer una ruta curta. La previsió era de 6 km d’anada i 6 de tornada, però la cosa s’ha complicat. Volíem anar a les Fonts del Palància des del poble de Begís pel PRV-275. D’inici la cosa sembla fàcil i ho ha estat tret de les errades de camí per la falta d’indicacions a la senda que hem agafat a la dreta del riu Palància (pujant). Com és possible que per la senda no hi haja indicacions de les coses a veure (evidentment no les hem vist) i al tornar per la carretera si que hi havien? la gent camina per sendes no per carreteres.A més ens hem passat de llarg a la zona del Molinar i hem hagut de recular. Al final hem arribat a les espectaculars gorges on neix el riu Palància. Llàstima de la poca aigua deguda a la falta de pluja dels darrers mesos.

Les bodegues en bicicleta

Hui he fet part d’una ruta de les bodegues, a la Concòrdia, en bicicleta. Això sí, eixint del poble, ja que quan la vaig fer caminant (sencera) vaig deixar el cotxe a la Casa de Camp. El primers 15 kilòmetres són tots de pujada lleugera des de Llíria fins a la casa de Camp. Jo he anat pel camí vell de Xelva, fins Domenyo o d’allà pel carril bici fins Casinos i per la carretera fins la Casa de Camp, Allà deixem l’asfalt i ja anem per pista durant uns 8 kilòmetres passant per diferents bodegues (agrupacions de cases que formaven aldees, actualment abandonades la majoria, com les de Viroles, Santa, aljub de la cova fumada i corral d’Ambrosio) i aljubes fins arribar a les Bodegues de Gea, punt més alt del meu recorregut, on he esmorzat. Aquest tram és on estan les pujades més fortes de lar ruta.
Després d’esmorzar ja és quasi tot de baixada fins a Llíria. He baixat cap a les bodegues de Tufaltaves i ací e deixat la ruta de les bodegues pròpiament dita per agafar la pista que et porta cap al mas d’Agustí i al poble de Casinos. Ara, jo no he arribat al poble, a l’alçada del camí del canal del Camp del Túria, m’he desviat per ell per arribar-me fins a les bodegues de Camp i baixar cap a Llíria pel camí de la Iessa,fent un totals de 51 kilòmetres.

Vilafamés-Tossal Mollet. A vegades cal tornar enrere.

Algunes vegades no pots aconseguir l’objectiu marcat a l’inici de l‘excursió, i açò és el que ens ha passat avui al poble de Vilafamés. Volien anar a fer el Tossal Mollet, però primer crestejant per la cresta del Morral, però no ha estat possible. Quan ja quasi havíem arribat al cim de la cresta hem vist que era massa difícil per molts dels que venien amb nosaltres. No ens hem arriscat a trobar llocs amb el pas més difícil i hem tornat cap a baix. Però el temps perdut ens ha impedit l’objectiu principal, arribar al tossal Mollet. Potser alguns del que anàvem haguérem estat capaços de crestejar, però la seguretat del grup és prioritària a la individualitat d’uns quants.
Hem caminat un poc més acostant-se a la base del tossal i hem tornat al poble amb temps de fer un visitat turística la ciutat i al seu castell, i més tard dinar en un restaurant del poble, l’hotel Rullo.

Marines-Gorg-Olla.

Avui he tornat a pujar al Gorg, el cim més alt de la serra Calderona. Però aquesta vegada hem pujat per la part sud, per una senda prou empinada i agafant un tram de senda que pensava que estava perdut, però sembla que els darrers anys l’han recuperat.
Hem eixit el poble vell de Marines per la senda que et porta des de l’església del poble fins a la pista que va a Olla. El primer que et trobes en aquest tram és la font de la Cova, sense aigua des de fa molt de temps. Una vegada arribats a la pista d’Olla agafem el camí d’ascensió al cim. Els xiquets que ens acompanyaven avui han resistit prou bé la prova. Al cim hem esmorzat. Ara, per arribar al cim he fet dos grups, uns hem anat per la senda més tècnica i altres han donat la volta per la pista que ve de Gàtova que no té tanta dificultat.
La baixada ja l’hem feta per la part Est de la muntanya, pel barranc d’Olla arribant a aquest despoblat d’origen morisc. Al barranc d’Olla hi ha racons en el qual val la pena aturar-se un poc per gaudir-los uns instants.Des d’Olla fins a poble de Marines ja ha estat una passejada suau.

Vilamarxant-Sant Miquel de Llíria.

El dimarts de la setmana santa varem fer una ruta senzilla amb els alumnes de 1r ESO. Anàrem caminant de Vilamarxant fins al meu poble per pujar al turó de Sant Miquel. La ruta és planera, primer baixem al llit del riu Túria i a l’alçada del pont de ferro de l’antiga via fèrria de via ampla, agafem un camí que et porta cap a la zona del Mas de Zampa, a Benaguasil. Allà, a l’alçada d’un antic molí, agafem al via verda que va per l’antic traçat del tren de dalt cap a Llíria, passant per l’estació de dalt de Benaguasil, actual seu de l’Ateneu Cultural. Una vegada a Llíria, pugem a Sant Miquel pel Pic, passant per una antiga era on el meu avi trillava amb el matxo. Allà varem tenir un quants incidents per culpa dels cactus mexicans invasors que han colonitzat aquesta vessant de la muntanya. Aquest es claven a la carn, o la roba i és molt difícil de treure-los, havent d’utilitzar pinces o guants per poder-ho fer. Sembla que unes monges mexicanes que varen viure al monestir varen ser les que el varen portar i aquesta espècie invasora ha colonitzat la muntanya i no hi ha manera de fer-se amb ella. També els alumnes varen comprovar l’incivisme d’alguns del habitats de la part alta del poble.
A dalt del turó o tossal, varem fer una visita a l’església del monestir, escoltarem una història de la guerra dels carlins i visitarem el pobla iber de l’antiga Edeta. La tornada ja va ser en un bus que ens esperava a Beniali.

Vilamarxant-Rodana del Pi.

Avui hem canviat un poc la ruta i enlloc de pujar a la rodana gran, hem pujat a la rodana del Pi. Ja, d’inici hem canviat l’aproximació i enlloc de travessar el poble pel centre, l’hem travessat per una antiga fabrica de pernils per travessar unes urbanitzacions i agafar el camí de la Bassa Barreta. Allà ja hem decidit de pujar cap a la rodana de Pi per la part sud de la muntanya i esmorzar al cim. La baixada l’hem feta per la senda que et porta prop de les trinxeres de la guerra civil. Després de la visita a aquestes trinxeres, ja hem tornat al poble pel camí habitual que entra al poble per la zona del cementiri.

Pujada al Tejo (1250 m). Requena.

L’any 2002 vaig pujar a Es Teix, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Avui he pujat a un pic amb el mateix nom, però en castellà i en terres de parla castellana, el Tejo. La ruta no tenia molta complicació, ja que era tota l’estona per una pista que eixia d’uns corrals vells anomenats “la casa de la Roja”. La dificultat d’avui, ha estat el vent i la neu que hem trobat quan ja hem arribat a certa alçada. Neu, que a la baixada, ja havia desaparegut.

Villar de Olmos, barranc del Reatillo.

La ruta d’aquest cap de setmana ens porta a una aldea de Requena anomenada Villar de Olmo per poder fer un bon tram del barranc del riu Reatillo, riu que passant per Xera passant per Xera va parar a l’embasament de Buseo, on és més conegut com riu Sot. La ruta ha estat fàcil sense gaire desnivell, només en el tram final per tornar al poble. Hem anat la major part del recorregut d’uns 12 km per dins del barranc que forma el riu trobant llocs molt agradables i que invitaven a llençar-se a l’aigua.
Per cert, qui va ser la ment brillant que va posar el poble de Xera a la comarca de Requena si tota la vida ha estat Serrana? I més a aquesta comarca que va ser afegida al País Valencià en la divisió provincial del segle XIX?

Setaigües- Font de la Vallesa.

Avui he tornat a Setaigües, un poble que no visitava des de que vaig córrer el famós gran fons d’aquesta vila en 1988. Aquesta vegada, però ha estat per fer una senzilla i bonica ruta per la muntanya. La ruta circular consistia a pujar cap a la zona de la Font de la Vallesa resseguint un barranc per tornar cap al poble per una pista que queda més a l’Est. La ruta, d’uns 14 km, era sense molts desnivells i per tant hem acabar abans de les dues per poder dinar tranquil·lament en un restaurant del poble.

Embassament de Buseo-”Barranco de la Hoz”. Xera.

Avui hem fet una ruta pels Serrans, per la zona entre Sot de Xera i Xera. Hem fet el barranc de “la Hoz” des de la pressa de l’embassament de Buseo. L’anada ha estat espectacular ja que la senda anava dalt d’uns cingles, amb unes bones vistes de l’embassament i del pic Ropé que ens quedava al darrere. A més, hem tingut la sorpresa d’assistir al naixement d’una cabreta en mig de la muntanya. La tornada ha esta per l’altra part del barranc, ja no tant espectacular ja que hem fet molt de tros per pista. Però la cosa ha millorat molt quan hem entrat al tram final del barranc i hem passat per uns salts d’aigua preciosos. Ara, allà hem tingut un poc de problema per fer baixar a la gent més gran del grup pels desnivells del barranc, i degut a d’això hem fet més temps de l’esperat.
El dinar, a les Bodegues de Vanacloig ha estat molt bo.