El “concepte valencià” de via verda o carril bici, no l’acabe d’entendre.

Aquest matí ha agafat la bicicleta per veure per on anava la ruta eqüestre que últimament promociona tant l’ajuntament. He anat des de Llíria, més concretament des de Turbanyes, cap a Benaguasil i al riu. Tret del tros que passa per la zona del bosc de les travesses, la resta és penosa. Trossos que van pel costat d’una autovia en construcció, aprofitant un carril bici, que només és asfalt pintat de verd. Senyalització fatal en alguns encreuaments, que m’ha fet perdre un bon temps donant voltes fins trobar el camí correcte. Passa prop d’una pedrera, i entremig d’urbanitzacions on la mala senyalització et pot fer perdre ràpidament el camí correcte. Per promocionar aquest nyap, han anat a Madrid, a la fira FITUR, els representants de l’ajuntament? Potser a una persona l’enganyen una vegada, però quan han vista el que hi ha, es corre la veu i no crec que tinga gaire èxit aquesta ruta, tret del tros de bosc de les Travesses, clar.
Però això no és tot, una vegada arribe al camí de baixada cap al riu, em trobe amb l’ampliació que han fet recentment del carril bici que va de Llíria a Benaguasil. Una ampliació per poder arribar al riu Túria. Mireu la foto, i vosaltres mateixa, després el pintaran de verd i diran que és un carril bici o via verda, una més de les moltes que hi han per ací que van paral·leles a autovies perquè pugues respirar aire pur. Quina diferència amb el carril bici, Girona-Sant Feliu! Que tenen algun amic que té alguna fàbrica d’asfalt?

Olocau-Olla-Font del Sentig.

Avui he caminat per la Calderona. He fet una ruta eixint del poble d’Olocau, pel camí que passa per la font del Frare, per arribar-me al Castell del Real. D’allà, per una senda he arribat al poble d’Olla, un camí que ja tinc conegut. Després he pujat pel barranc d’Olla cap al camí que ve de la base del Gorg, el cim més alt de la Calderona. Aquest tram és molt bonic, ja que corre l’aigua i hi trobes racons que val la pena veure. La veritat és que he passat per allà, per si trobava la cartera que vaig perdre fa tres anys, però res de res. D’allà i rodejant el Topero, he anat cap a la font del Sentig, on he esmorzat. És estrany. mentre el barranc d’Olla portava aigua, de la font del Sentig no en rajava ni una gota, estava més seca que el desert del Sàhara. Finalment la tornada la poble ja era fàcil i ha acabat amb una “estrella” ( de les de veritat) al bar l’Arquet.

“Peña Cortada” de Xelva, amb nens.

Una excursió curta per fer amb nens és fer l’aqüeducte romà i els túnels de la “peña cortada” entre Xelva i Calles. Jo els vaig portar pujant pel barranc que ix de Calles, acostant-me amb el cotxe fins a l’inici de la part estreta del barranc. La ruta està ben marcada i condicionada. Ara sempre et pots trobar que has de saltar alguns bassals a l’interior de la séquia. El darrer any han desenterrat i netejat uns metres més de canal, i sembla que tenen la intenció de continuar per fer la ruta més llarga.

Girona-Castell de Sant Miquel.

Avui he anat de Girona al castell de Sant Miquel. Un recorregut senzill que els més forts fan corrent. Aquest ix del monestir de Sant Pere de Galligants i travessant per la vall de Sant Daniel, ens porta a través de les Gavarres al Castell de Sant Miquel, on hi ha un torre de telegrafia visual, des de la que es veuen els dos vessants de les Gavarres. Pel camí passes per alguns masos i construccions perdudes, algunes fonts i alguns racons fresquets i agradables de la riera que baixa des de la font del Ferro.

En acabar, un passeig pel centre de Girona, ple d’estrangers i un esmorzar al bar de l’Arc, aquell que té una catedral al pati. Visita al nou micvé (o bany) del museu d’història dels jueus i a la llibreria les Voltes a per el darrer llibre de Joan Daniel Beszonoff.

Olocau-Mas del Tristany-Pedralbilla-Olocau

Avui he anat a una excursió de la Colla Calderona, de Llíria. Gent major amb ganes de muntanya. Gent Dièsel, gent que va al seu ritme, però que aguanta els quilòmetres, he he.

He anat per veure quina era la senda per anar d’Olocau al Mas del Tristany, a l’interior de la serra, en ple GR-10. Açò ha estat una part de l’excursió, ja que després hem tornat pel camí que va pel barranc de Vihuela cap a la font de la Gota. Des d’allà, hem enfilat per un sender conegut com a sender del maquis per travessar les muntanyes de la Pedralbilla i arribar on teníem els cotxes a la part de dalt d’Olocau, a la zona del corral de la sultana.

Bon recorregut, no tenia previst fer tant, però ha anat molt bé i sobretot veure  gent jubilada que encara té ganes de fer coses i no estar-se a casa mirant el caixó.