Una ruta curta per acabar l’any senderista pel sud del Sénia. Avui hem
caminat per les muntanyes properes a Betxí, a la comarca de La Plana,
entrada a la serra d’Espadà. Hem arribat fins a les penyes aragoneses,
unes formacions rocoses que donen cap a l’oest. Potser per això el seu
nom? Després d’esmorzar hem anat crestejant fins al cim de la Ràpita
d’Artana (470 m), que també és conegut com a Ràpita II, per
diferenciar-lo del pic de la Ràpita, ja més a dins de la serra d’Espadà.
Des d’allà es tenia un bona panoràmica de les muntanyes de la serra,
amb els seus cims més elevats. Per baixar cap al poble hem baixat per
una senda prou inclinada i amb un cert perill de relliscar degut a la
humitat acumulada durant la nit, que encara no s’havia assecat.
sábado, 20 de diciembre de 2014
sábado, 13 de diciembre de 2014
Assuévar-Las Balsicas-El Carrascal
Des d’abans de l’estiu que no tornava per la
serra d’Espadà i avui he fet una ruta amb la Colla Calderona prop de
les que havia fet el curs passat. Aquesta vegada hem eixit de prop del
poble d’Assuévar per pujar a la zona de “Las Balsicas”, un petit pla des
d’on es té una bona vista de tota la serra Calderona, del poble de
Sogorb i del pic de l’Espadà. A la llunyania es veia Javalambre. Allà
hem esmorzat per continuar després la ruta per pujar a cim del
Carrascal, a 883 metres d’altitud. La senda ha estat sempre per zona de
sureres. Per pujar al cim, només hi ha un petit tros amb dificultat
tècnica, però es pot fer sense perill. Allà hi han bones vistes i a més
encara queden restes de les trinxeres de la guerra civil. La tornada ha
esta per una senda que comunica amb la senda de la Mosqueda i passant
per la muntanya del Castillejo.
miércoles, 19 de noviembre de 2014
sábado, 8 de noviembre de 2014
Serra de Xiva, la cova "Charnera".
Avui hem fet una ruta curta, però intensa, per la serra de Xiva. No
arribava al 9 km., però la pujada i la senda fins a la cova “Charnera”
ha estat molt maca i entretinguda, per dins del barranc i amb algun
trams amb cordes. La cova és prou gran, i com una altra que hem passat,
sembla que era utilitzada per guardar els ramats, ja que hi havia les
restes d’una porta. Hem esmorzat una mica més amunt, en unes formacions
rocoses que amagaven una cisterna d’aigua feta en la pedra. La baixada
ja ha estat més fàcil, passant per la penya Alta i per davant d’una
altra cova. Llàstima dels incendis, ja que aquesta, segons ens han
contat era una zona amb molt de bosc.
Per la carretera, molta moto i guàrdia civil, degut al gran premi de Xest.
domingo, 26 de octubre de 2014
El “concepte valencià” de via verda o carril bici, no l’acabe d’entendre.
Aquest matí ha agafat la bicicleta per veure per on anava la ruta
eqüestre que últimament promociona tant l’ajuntament. He anat des de
Llíria, més concretament des de Turbanyes, cap a Benaguasil i al riu.
Tret del tros que passa per la zona del bosc de les travesses, la resta
és penosa. Trossos que van pel costat d’una autovia en construcció,
aprofitant un carril bici, que només és asfalt pintat de verd.
Senyalització fatal en alguns encreuaments, que m’ha fet perdre un bon
temps donant voltes fins trobar el camí correcte. Passa prop d’una
pedrera, i entremig d’urbanitzacions on la mala senyalització et pot fer
perdre ràpidament el camí correcte. Per promocionar aquest nyap, han
anat a Madrid, a la fira FITUR, els representants de l’ajuntament?
Potser a una persona l’enganyen una vegada, però quan han vista el que
hi ha, es corre la veu i no crec que tinga gaire èxit aquesta ruta, tret
del tros de bosc de les Travesses, clar.
Però això no és tot, una vegada arribe al camí de baixada cap al riu, em trobe amb l’ampliació que han fet recentment del carril bici que va de Llíria a Benaguasil. Una ampliació per poder arribar al riu Túria. Mireu la foto, i vosaltres mateixa, després el pintaran de verd i diran que és un carril bici o via verda, una més de les moltes que hi han per ací que van paral·leles a autovies perquè pugues respirar aire pur. Quina diferència amb el carril bici, Girona-Sant Feliu! Que tenen algun amic que té alguna fàbrica d’asfalt?
Però això no és tot, una vegada arribe al camí de baixada cap al riu, em trobe amb l’ampliació que han fet recentment del carril bici que va de Llíria a Benaguasil. Una ampliació per poder arribar al riu Túria. Mireu la foto, i vosaltres mateixa, després el pintaran de verd i diran que és un carril bici o via verda, una més de les moltes que hi han per ací que van paral·leles a autovies perquè pugues respirar aire pur. Quina diferència amb el carril bici, Girona-Sant Feliu! Que tenen algun amic que té alguna fàbrica d’asfalt?
sábado, 25 de octubre de 2014
Olocau-Olla-Font del Sentig.
Avui he caminat per la Calderona. He fet una ruta eixint del poble
d’Olocau, pel camí que passa per la font del Frare, per arribar-me al
Castell del Real. D’allà, per una senda he arribat al poble d’Olla, un
camí que ja tinc conegut. Després he pujat pel barranc d’Olla cap al
camí que ve de la base del Gorg, el cim més alt de la Calderona. Aquest
tram és molt bonic, ja que corre l’aigua i hi trobes racons que val la
pena veure. La veritat és que he passat per allà, per si trobava la
cartera que vaig perdre fa tres anys, però res de res. D’allà i rodejant
el Topero, he anat cap a la font del Sentig, on he esmorzat. És
estrany. mentre el barranc d’Olla portava aigua, de la font del Sentig
no en rajava ni una gota, estava més seca que el desert del Sàhara.
Finalment la tornada la poble ja era fàcil i ha acabat amb una
“estrella” ( de les de veritat) al bar l’Arquet.
lunes, 20 de octubre de 2014
“Peña Cortada” de Xelva, amb nens.
Una excursió curta per fer amb nens és fer l’aqüeducte romà i els túnels de la “peña cortada” entre Xelva i Calles. Jo els vaig portar pujant pel barranc que ix de Calles, acostant-me amb el cotxe fins a l’inici de la part estreta del barranc. La ruta està ben marcada i condicionada. Ara sempre et pots trobar que has de saltar alguns bassals a l’interior de la séquia. El darrer any han desenterrat i netejat uns metres més de canal, i sembla que tenen la intenció de continuar per fer la ruta més llarga.
martes, 14 de octubre de 2014
Girona-Castell de Sant Miquel.
Avui he anat de Girona al castell de Sant Miquel. Un recorregut
senzill que els més forts fan corrent. Aquest ix del monestir de Sant
Pere de Galligants i travessant per la vall de Sant Daniel, ens porta a
través de les Gavarres al Castell de Sant Miquel, on hi ha un torre de
telegrafia visual, des de la que es veuen els dos vessants de les
Gavarres. Pel camí passes per alguns masos i construccions perdudes,
algunes fonts i alguns racons fresquets i agradables de la riera que
baixa des de la font del Ferro.
En acabar, un passeig pel centre de Girona, ple d’estrangers i un
esmorzar al bar de l’Arc, aquell que té una catedral al pati. Visita al
nou micvé (o bany) del museu d’història dels jueus i a la llibreria les
Voltes a per el darrer llibre de Joan Daniel Beszonoff.
sábado, 4 de octubre de 2014
Olocau-Mas del Tristany-Pedralbilla-Olocau
Avui he anat a una excursió de la Colla Calderona, de Llíria. Gent
major amb ganes de muntanya. Gent Dièsel, gent que va al seu ritme, però
que aguanta els quilòmetres, he he.
He anat per veure quina era la senda per anar d’Olocau al Mas del
Tristany, a l’interior de la serra, en ple GR-10. Açò ha estat una part
de l’excursió, ja que després hem tornat pel camí que va pel barranc de
Vihuela cap a la font de la Gota. Des d’allà, hem enfilat per un sender
conegut com a sender del maquis per travessar les muntanyes de la
Pedralbilla i arribar on teníem els cotxes a la part de dalt d’Olocau, a
la zona del corral de la sultana.
lunes, 22 de septiembre de 2014
De Segart al Garbí, per la canal.
Després de dues setmanes de inactivitat per culpa d’un incident en el
peu, avui he tornat a l’activitat amb una ruta que ja fa temps volia
fer, la pujada al Garbí des de la banda de Segart, per la Canal, on hi
han habilitades algunes cadenes per ver més fàcil el trajecte a tota
mena de caminant.
Com no ha fet sol en tota la pujada, aquesta ha estat prou agradable,
passant per alguns espectaculars. Al ser diumenge, hi havia prou gent
fent la ruta.
Una vegada a dalt, he esmorzat, i per baixar he seguit el consell
d’unes parelles que ha baixat pel nord del Garbí, per unes sendes que
donen la volta a tota la penya dels miradors per arribar a una font que
hi ha en la carretera de Segart. El problema, que també l’haguera tingut
si haguera fet la ruta que tenia pensada, és que he fet un quilòmetre
per carretera, fins on tenia aparcat el cotxe.
domingo, 24 de agosto de 2014
Gestalgar- Balneari de Xulella-Gestalgar.
Avui he fet una ruta que tenia ganes de fer fa temps. He anat de
Gestalgar al balneari de Xulella i tornat. L’anada l’he feta per
l’esquerra del riu, per un sender que puja per la Penya Maria i va per
dalt de les muntanyes per arribar al balneari per la carretera de
Xulella a Sot de Xera. S’ha d’anar amb compte al passar la Penya Maria,
ja que hi ha un altre sender que et porta en direcció sud, i per culpa
de l’incendi es pot confondre amb el correcte. Jo he perdut uns vint
minuts per culpa d’aquesta mala senyalització. Una curiositat, he passat
per una foia, abans d’arribar al riu de Sot, tota plantada de
tarongers. Donen rendiment aquests arbres amb el fred que deu de fer
allà dalt?.
La tornada l’he feta per l’altre costat del riu, després de travessar una antiga presa abandonada. Pel camí, es veuen moltes construccions hídriques perdudes i la confluència del riu de Sot amb el Túria. El camí és fàcil fins que ens trobem amb l’assut on comença el canal d’aigua actual. A partir d’aquí, el camí és un sender estret que va per la falda de la muntanya a uns quants metres d’alçada sobre el riu. En alguns llocs han posat fins i tot cadenes per agafar-se. Açò ha estat un poc decepcionant, ja que pensava que el camí anava sempre a vora riu. Una vegada he arribat a la zona de la presa derruïda de Gestalgar, esmorzar i bany en un lloc amagadet, ja que no portava banyador, he he.
Evidentment, el camí, abans de l’incendi de fa dos anys haguera estat més bonic.
Això sí, en arribar al poble,…cal tenir una “estrella” a mà.
La tornada l’he feta per l’altre costat del riu, després de travessar una antiga presa abandonada. Pel camí, es veuen moltes construccions hídriques perdudes i la confluència del riu de Sot amb el Túria. El camí és fàcil fins que ens trobem amb l’assut on comença el canal d’aigua actual. A partir d’aquí, el camí és un sender estret que va per la falda de la muntanya a uns quants metres d’alçada sobre el riu. En alguns llocs han posat fins i tot cadenes per agafar-se. Açò ha estat un poc decepcionant, ja que pensava que el camí anava sempre a vora riu. Una vegada he arribat a la zona de la presa derruïda de Gestalgar, esmorzar i bany en un lloc amagadet, ja que no portava banyador, he he.
Evidentment, el camí, abans de l’incendi de fa dos anys haguera estat més bonic.
Això sí, en arribar al poble,…cal tenir una “estrella” a mà.
sábado, 7 de junio de 2014
Eslida-Puntal de l'Aljub.
Darrera sortida del curs d'enguany. Aquesta vegada hem pujat al Puntal de l'Aljub (948 m) des de la vila d'Eslida, passant pel Coll de Barres i el Coll de Xóvar. La baixada ha estat per la Mina del Blauet. Un recorregut prou moderat, ja que era només una pujada llarga fins al cim i la resta tot de baixada, sense pujades i baixades entremig del recorregut. Llàstima de la falta de pluja i la poca aigua que trobes pels barrancs, sinò el recorregut haguera esta molt millor.
En acabar, hem travessat el poble pels carrers estrets i directes cap al bar a cercar un cervesa refrescant i el dinar.
PD: Retorn a altres temps?
sábado, 10 de mayo de 2014
Almedíxer-Barranc d'Almansor-Puig Gros-Mosquera.
Avui hem tornat cap a la serra d'Espadà. Hem remuntat al barranc d'Almansor
des d'un paratge prop del poble d'Almedíxer (Almedíjar en la llengua
del poble), passant per alguns llocs d'interès com un arc de pedra per
conduïr l'aigua, un assut, una caseta de carboner i la seva carbonera i
un castanyer prou gran. El barranc acaba en una pista que et porta al
port d'Almedíjar, ja en la carretera. Hem creuat aquesta per fer la
pujada la cim del Puig Gros (Cerro Gordo, 935 m), des d'on es veia els
cims del Gurugú o Penya Pastor i el Pic de l'Espadà. Des d'allà, ja
quasi sempre em baixada i passant pel coll de les Penyes blanques, hem
arribat a la casa Mosqueda. Un casa que era utilitzada per la gent que
recollia el suro de les sureres de la zona i, ara, totalment abandonada.
D'allà ja hem retornat al barranc d'Almansor i al punt d'inici en la
rambla d'Almedíjar.
sábado, 5 de abril de 2014
Fondeguilla-Castell de Castro.
Tornem a caminar per la serra d'Espadà. Sortim del poble de Fondeguilla,
que no sé perquè encara tenen tots els cartells amb el topònim
castellanitzat amb Alfondeguilla, per encarar el
barranc per el que pujàrem al castell de Castro, a787 metres d'alçada. La senda ens porta entre sureres de totes les mides i alguna caiguda, sembla que pel vent. Esmorzem en una font que hi ha a la pujada. L'anècdota és que a la font hi han dues closques de cocos per poder utilitzar-les com a got. Des d'allà ja queda poc pel castell. Una vegada allà es tenen unes magnífiques vistes que vans des del Montgó al sud, fins a les Illes Columbretes a la ratlla de l'horitzó marítim i al nord, la mola del Penyagolosa. Baixem per l'altre costat per fer el recorregut circular, que passant per una antiga mina ens tornarà al poble a l'hora de dinar.
barranc per el que pujàrem al castell de Castro, a787 metres d'alçada. La senda ens porta entre sureres de totes les mides i alguna caiguda, sembla que pel vent. Esmorzem en una font que hi ha a la pujada. L'anècdota és que a la font hi han dues closques de cocos per poder utilitzar-les com a got. Des d'allà ja queda poc pel castell. Una vegada allà es tenen unes magnífiques vistes que vans des del Montgó al sud, fins a les Illes Columbretes a la ratlla de l'horitzó marítim i al nord, la mola del Penyagolosa. Baixem per l'altre costat per fer el recorregut circular, que passant per una antiga mina ens tornarà al poble a l'hora de dinar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)