Avui hem fet una
ruta
per la serra d'Espadà amb el grup de botànic de València. El primer
objectiu ha estat fer el cim de la Ràpita, el més alt de la serra, amb
1106 metres d'alçada. Ha estat la part més dura de l'excursió i on hem
fet el desnivell més gran. Durant tota la ruta hem observat restes de
trinxeres de la guerra civil, el que ha donat peu a converses sobre el
tema entre els caminants. Al cim, hi han més trinxeres i he vist un cau
on amargar-se de possibles bombardejos (o simplement per dormir?). Des
d'allà es veia el cim de l'Espadà, el poble de Vilamalur (que també té
unes trinxeres en millor estat)i, per l'altre costat els pobles de
Xèrica i voltants. A la llunyania, el gran Penyagolosa.
Després
d'esmorzar hem baixat cap a Quatrecamins on hi ha una gelera molt ben
conservada. No recorde haver-ne vist cap tan ben conservada, des de la
que vaig veure a la serra de Mariola, quan era més jove i anava
d'excursió amb el companys de l'institut. En aquella època les feien en
caps de setmana, junt amb alguns mestres voluntaris, res de perdre
classes o problemes de permisos de les famílies.
Deprés, per una
senda, que en part ja coneixia d'abans de l'estiu, hem baixat a la font
de l'avellaner, per pujar cap al Mas de la Campana i d'allà, creuar la
muntanya per anar al lloc on dinar, el poble perdut de Xinquer, al terme
d'Alcúdia de Veo.
Després de dinar he donat una volta pel poble, per
les cases plenes de bardisses, la petita església i el seu altaret. Tot
en runes, com el castell que hi ha dalt d'un turó, al que ja no he
pujat. Més tard, hem continuat la marxa per fer la darrera pujada per
tornar la lloc on hem deixat els cotxes al matí.
Nota negativa: la
presència de caçadors que embruten la muntanya amb els cartuxos de
plàstic que no recullen i el perill d'alguna "bala perduda".
Nota
positiva: feia temps que no anava de Llíria a Sogorb per la carretera de
Gàtova a Altura i l'han arreglat i es circula prou bé.
