Gestalgar, amb xiquets

Hui hem pujat a Gestalgar a caminar un poc al voltant del riu per fer caminar un poc als xiquets. La ruta és molt senzilla i curta, es puja per un costat del riu, en aquest cas per la riba esquerra, agafant una senda que ix de la platgeta del motor. La senda va passant per alguna font i amb alguns trams envoltada de canyes fins arribar a l’antiga pressa que hi ha a l’inici del congost que fa el Túria entre Xulella i Gestalgar, una pressa que es va caure sense haver-la ni inaugurat. Després es travessa el riu per un passarel·la per anar a la zona de sota de la Penya Maria, i ja per l’altre costat del riu i seguint el seu curs podem arribar a la Font de Morenillo. Hui hem tingut sorpresa, ja que baixava una barbaritat d’aigua pel barranc on està la font, de manera que he hagut de canviar els plans de tornar per la riba dreta del riu ja que no es podia passar degut a la gran quantitat d’aigua que baixava. Hem tornat pel mateix camí d’anada.
L’anècdota del dia ha estar el trobar-se tres rucs pasturant al camp de futbol del poble. Potser menjant l’herba crescuda sense control, demostraven més intel·ligència que molts jugadors d’aquest esport.

Mirador de l'Abella. Serra Calderona.

Hui hem passat per la part més central de la Serra Calderona, la part que tenia desconeguda. Coneixia la zona de Rebalsadors, Naquera, Serra, Segart i Gilet, per un costat i Olocau, Gatova i Marines per l’altre, però aquesta part entremig de les anteriors no l’havia xafat mai. El recorregut era senzill, tot per pista. Des d’un vell aljub hem pujat cap al mirador de l’Abella, passant per la font del mateix nom. Des d’allà es té un bona vista del Camp del Túria i pots vore, en un dia clar, fins al Montgó de Dénia. Després hem baixat cap a la Font de la Gota, zona que ja coneixia d’una excursió de fa uns anys, però amb eixida a Olocau. Des d’aquesta font la tornada al lloc on estaven els cotxes ja ha estat senzilla. Baixava prou aigua de pel barranc on està la font i he trobat la senda que agafarem fa uns anys per tornar la poble d’Olocau, la senda del maquis.
Gràcies a l’Ateneu de Bétera per l’organització de la sortida.

Alpont-La Iessa, GR-37

Ahir férem un tros de GR-37 entre els pobles d’Alpont i La Iessa, a la comarca dels Serrans. Començarem al poble d’Alpont baixant cap a l’aldea abandonada de La Hortichuela. D’allà, i sempre seguint les marques de GR pujarem cap a la zona de la Font del Cabezo o es té una esplèndida vista del poble d’Alpont i la muntanya on aquest està enclavat. Després de reagrupar caminàrem un poc més i esmorzarem en una esplanada on ja es veia el poble La Iessa. Aquesta part del camí, ja és més lletja. Les mines a l’aire lliure de la zona han deixat un paisatge molt dantesc, i algunes recuperacions que he vist, deixen molt que desitjar. Arribàrem fins a l’ermita i pou de Sant Joan, ja prop del poble de La Iessa. La tornada va ser un una variant diferent, passat per dins del barranc de “La Hoz”, la part més bonica i espectacular de l’excursió i més després de les recents pluges, entrant al poble pel museu d’etnologia. Si teniu temps feu una visita al poble, val la pena.
El dinar el férem al poble de La Iessa, al restaurant El bosque animado: bon menjar, però el tracte al client no és el que t’esperes.
A la tornada en cotxe, per la carretera que porta per Higueruelas cap al Villar, el paisatge de mines i destrucció de la muntanya encara és pitjor. Cal fer tota aquesta desfeta en nom del progrés? o potser tenim massa capritxos?

Ruta de l'aigua, Xelva

Una ruta molt senzilla per fer un diumenge al matí. La ruta senyalada no és circular, has d’anar i tornar pel mateix lloc. Aquesta ruta segueix el curs del riu de Xelva a la part de baix del poble. Nosaltres el que hem fet, és eixir de la plaça major del poble, i travessant pel raval del poble, la part més antiga d’aquest hem baixat cap al riu, passant per unes quantes fonts d’aigua fresca. Allà hem pujat el curs d’aquest fins a la zona de la platgeta i travessant per un túnel d’una antiga séquia hem arribat a la vella presa d’Olinches. Allà tornada endarrere pel mateix camí. En aquesta zona que va cap a la platgeta, el riu està molt net, més que altres vegades. No sé si han tallat les canyes i les bardisses o altra vegetació que tapava el riu, o han estat les pluges recents les que han netejat el riu.
Després ja hem fet la zona que encara no havíem fet mai, seguir riu avall fins a un edifici conegut com la llum. Sembla una antiga instal·lació per produir llum, amb les restes a l’interior d’unes antigues turbines. Tornem pel mateix camí, per pujar al poble pel barri morisc on està la mesquita del poble, reconvertida en ermita durant molt de temps.
Per una altra ocasió, hem deixat el continuar la baixada per riu fins a Calles.

Porta Celi. Mirador de la Pedrera

Hui tocava una ruta fàcil per per amb nens. Una ruta sense gaire desnivell i amb només 3,4 km que hem fet per la zona de la Cartoixa de Porta Celi. La ruta és curta i va des de la zona recreativa del Pla de Lucas cap al mirador de la Pedrera des d’on es té una bona vista de la Cartoixa i de la pedrera d’on van eixir les pedres que es varen utilitzar en la construcció de l’esmentada Cartoixa. Uns metres abans d’arribar hem vist una estranya construcció amb branques de pi, que semblava com feta per a ajudar als conills a reproduir-se i menjar, ja que al costat hi havia una bassa d’aquestes artificials que fan per a que aquests animals puguen beure aigua.
A la tornada, un cafè al bar de l’àrea recreativa mentre el nens jugaven una atracció un poc singular i visita un poc frustrada a la porta de la Cartoixa, lloc que sempre em recorda la novel·la de Joan Francesc Mira, Purgatori. Per cert, a la guia(del 2010) ens parlava d’un Pi de la Bassa espectacular, però el que hem vist, estava mig mort.

Begís, Fonts del Palància.

Avui volíem fer una ruta curta. La previsió era de 6 km d’anada i 6 de tornada, però la cosa s’ha complicat. Volíem anar a les Fonts del Palància des del poble de Begís pel PRV-275. D’inici la cosa sembla fàcil i ho ha estat tret de les errades de camí per la falta d’indicacions a la senda que hem agafat a la dreta del riu Palància (pujant). Com és possible que per la senda no hi haja indicacions de les coses a veure (evidentment no les hem vist) i al tornar per la carretera si que hi havien? la gent camina per sendes no per carreteres.A més ens hem passat de llarg a la zona del Molinar i hem hagut de recular. Al final hem arribat a les espectaculars gorges on neix el riu Palància. Llàstima de la poca aigua deguda a la falta de pluja dels darrers mesos.

Les bodegues en bicicleta

Hui he fet part d’una ruta de les bodegues, a la Concòrdia, en bicicleta. Això sí, eixint del poble, ja que quan la vaig fer caminant (sencera) vaig deixar el cotxe a la Casa de Camp. El primers 15 kilòmetres són tots de pujada lleugera des de Llíria fins a la casa de Camp. Jo he anat pel camí vell de Xelva, fins Domenyo o d’allà pel carril bici fins Casinos i per la carretera fins la Casa de Camp, Allà deixem l’asfalt i ja anem per pista durant uns 8 kilòmetres passant per diferents bodegues (agrupacions de cases que formaven aldees, actualment abandonades la majoria, com les de Viroles, Santa, aljub de la cova fumada i corral d’Ambrosio) i aljubes fins arribar a les Bodegues de Gea, punt més alt del meu recorregut, on he esmorzat. Aquest tram és on estan les pujades més fortes de lar ruta.
Després d’esmorzar ja és quasi tot de baixada fins a Llíria. He baixat cap a les bodegues de Tufaltaves i ací e deixat la ruta de les bodegues pròpiament dita per agafar la pista que et porta cap al mas d’Agustí i al poble de Casinos. Ara, jo no he arribat al poble, a l’alçada del camí del canal del Camp del Túria, m’he desviat per ell per arribar-me fins a les bodegues de Camp i baixar cap a Llíria pel camí de la Iessa,fent un totals de 51 kilòmetres.