Vilamarxant-Sant Miquel de Llíria.

El dimarts de la setmana santa varem fer una ruta senzilla amb els alumnes de 1r ESO. Anàrem caminant de Vilamarxant fins al meu poble per pujar al turó de Sant Miquel. La ruta és planera, primer baixem al llit del riu Túria i a l’alçada del pont de ferro de l’antiga via fèrria de via ampla, agafem un camí que et porta cap a la zona del Mas de Zampa, a Benaguasil. Allà, a l’alçada d’un antic molí, agafem al via verda que va per l’antic traçat del tren de dalt cap a Llíria, passant per l’estació de dalt de Benaguasil, actual seu de l’Ateneu Cultural. Una vegada a Llíria, pugem a Sant Miquel pel Pic, passant per una antiga era on el meu avi trillava amb el matxo. Allà varem tenir un quants incidents per culpa dels cactus mexicans invasors que han colonitzat aquesta vessant de la muntanya. Aquest es claven a la carn, o la roba i és molt difícil de treure-los, havent d’utilitzar pinces o guants per poder-ho fer. Sembla que unes monges mexicanes que varen viure al monestir varen ser les que el varen portar i aquesta espècie invasora ha colonitzat la muntanya i no hi ha manera de fer-se amb ella. També els alumnes varen comprovar l’incivisme d’alguns del habitats de la part alta del poble.
A dalt del turó o tossal, varem fer una visita a l’església del monestir, escoltarem una història de la guerra dels carlins i visitarem el pobla iber de l’antiga Edeta. La tornada ja va ser en un bus que ens esperava a Beniali.

Vilamarxant-Rodana del Pi.

Avui hem canviat un poc la ruta i enlloc de pujar a la rodana gran, hem pujat a la rodana del Pi. Ja, d’inici hem canviat l’aproximació i enlloc de travessar el poble pel centre, l’hem travessat per una antiga fabrica de pernils per travessar unes urbanitzacions i agafar el camí de la Bassa Barreta. Allà ja hem decidit de pujar cap a la rodana de Pi per la part sud de la muntanya i esmorzar al cim. La baixada l’hem feta per la senda que et porta prop de les trinxeres de la guerra civil. Després de la visita a aquestes trinxeres, ja hem tornat al poble pel camí habitual que entra al poble per la zona del cementiri.

Pujada al Tejo (1250 m). Requena.

L’any 2002 vaig pujar a Es Teix, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Avui he pujat a un pic amb el mateix nom, però en castellà i en terres de parla castellana, el Tejo. La ruta no tenia molta complicació, ja que era tota l’estona per una pista que eixia d’uns corrals vells anomenats “la casa de la Roja”. La dificultat d’avui, ha estat el vent i la neu que hem trobat quan ja hem arribat a certa alçada. Neu, que a la baixada, ja havia desaparegut.

Villar de Olmos, barranc del Reatillo.

La ruta d’aquest cap de setmana ens porta a una aldea de Requena anomenada Villar de Olmo per poder fer un bon tram del barranc del riu Reatillo, riu que passant per Xera passant per Xera va parar a l’embasament de Buseo, on és més conegut com riu Sot. La ruta ha estat fàcil sense gaire desnivell, només en el tram final per tornar al poble. Hem anat la major part del recorregut d’uns 12 km per dins del barranc que forma el riu trobant llocs molt agradables i que invitaven a llençar-se a l’aigua.
Per cert, qui va ser la ment brillant que va posar el poble de Xera a la comarca de Requena si tota la vida ha estat Serrana? I més a aquesta comarca que va ser afegida al País Valencià en la divisió provincial del segle XIX?

Setaigües- Font de la Vallesa.

Avui he tornat a Setaigües, un poble que no visitava des de que vaig córrer el famós gran fons d’aquesta vila en 1988. Aquesta vegada, però ha estat per fer una senzilla i bonica ruta per la muntanya. La ruta circular consistia a pujar cap a la zona de la Font de la Vallesa resseguint un barranc per tornar cap al poble per una pista que queda més a l’Est. La ruta, d’uns 14 km, era sense molts desnivells i per tant hem acabar abans de les dues per poder dinar tranquil·lament en un restaurant del poble.

Embassament de Buseo-”Barranco de la Hoz”. Xera.

Avui hem fet una ruta pels Serrans, per la zona entre Sot de Xera i Xera. Hem fet el barranc de “la Hoz” des de la pressa de l’embassament de Buseo. L’anada ha estat espectacular ja que la senda anava dalt d’uns cingles, amb unes bones vistes de l’embassament i del pic Ropé que ens quedava al darrere. A més, hem tingut la sorpresa d’assistir al naixement d’una cabreta en mig de la muntanya. La tornada ha esta per l’altra part del barranc, ja no tant espectacular ja que hem fet molt de tros per pista. Però la cosa ha millorat molt quan hem entrat al tram final del barranc i hem passat per uns salts d’aigua preciosos. Ara, allà hem tingut un poc de problema per fer baixar a la gent més gran del grup pels desnivells del barranc, i degut a d’això hem fet més temps de l’esperat.
El dinar, a les Bodegues de Vanacloig ha estat molt bo.

Llucena-La Badina-Mas del Morral-Fleixes

El primer que m’ha sobtat en arribar a aquesta població de l’Alcalatén és que no arribe a entendre aquest nom que li posaren en castellà de Lucena del Cid, si tot el poble està ple de referències a Sant Vicent Ferrer. Algú ho entén? després diuen que els nacionalistes som nosaltres!
Deixant de banda aquests temes toponímics, avui hem fet una ruta per les muntanyes d’aquesta vila que ja queda prop del Penyagolosa. Hem eixit des de l’ermita de Sant Vicent Ferrer per baixar al riu a la zona coneguda com La Badina i des d’allà hem agafat una senda per anar pujant poc a poc cap al Mas del Morral (836 m) passant pel Mas de les Solanes. Allà hem esmorzat per després continuar per fer una volta que ens fa passar per diferents masos actualment perduts. Al mas del Morral m’he trobat una barcella o mesura antiga per mesurar el volum de gra i he recordat que al costat de la catedral de València hi ha una esculpida al carrer de mateix nom. Durant tot el trajecte es poden observar moltes feixes (fleixes) o petits bancals fets a la vessant de la muntanya per poder conrear-los. Hem baixat cap al poble per una senda que passa per la font de la Solana i ens deixa al riu Llucena, però més cap a dalt del poble. Després hem baixat resseguint un séquia de reg per pujar al pobla per una senda prou empinada, després de travessar el riu per un pont de pedra.
El dinar ha esta en un bar de la plaça del poble on abans ha caigut una cervesa refrescant. A la plaça, més referències al dominicà valencià, Vicent Ferrer i un escut del poble, on blau no hi ha.