Fontes-Torralba del Pinar (Alt Millars)

La ruta que hem fet avui, ha estat prou senzilla, sense gaire desnivell. Hem anat del municipi de Fontes ( també conegut com Fonts d’Aiòder) al municipi de Torralba del Pinar, a la part septentrional de la serra d’Espadà, fent una ruta circular per tornar a dinar al poble de Fontes, on encara m’ha donat temps de fer una Estrella i  mullar el peus a l’aigua gelada del riuet que passa per allà.

El recorregut l’hem fet paral·lelament al riu “Chico” passant per unes gorges conegudes com la “poza negra”, i després per dins d’un barranc per arribar al poble de Torralba. La tornada ha esta majorment per pista per l’altre costat.

No entenc com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua recomana com a nom del poble “Fonts d’Aiòder”, una simple traducció a la nostra llengua del nom en castellà, quan ja hi ha un altre nom per al poble, Fontes. Potser algú més entès que jo puga explicar millor que jo quin nom li correspon al poble en la nostra llengua.

Nota: l’aigua del riu estava molt gelada per capbussar-se, amb els peus he tingut prou.

Aranyel-Pic Magraile (Alt Millars)

Avui hem fet una ruta un poc aventurera, pujant al pic Magraile des del mas i la font del mateix nom, per un camí totalment nou entre els cingles. En un moment hem hagut de grimpar un poc i els més joves ajudar a pujar al més vells. Però ha estat molt bé, ja que des de dalt es tenia una bona vista de la petita vall de riu Millars i del poble de Montanejos,  a més de la satisfacció de trobar nous camins. Com deia Serrat, “caminante no hay camino, se hace camino al andar”, he he. La baixada ha estat més ràpida per poder arribar a dinar al poble.  Jo no he pogut resistir la temptació degut a les altes temperatures que feia a migdia (per estar al mes de gener) i m’he posat dins del riu per refrescar els peus.

Cartoixa de Portaceli-Mirador de Mireia (Rebalsadors)

Per començar l’any una eixida curta per anar rebaixant el menjar i la beguda d’aquests dies ( la veritat és que poc, amb l’edat s’anem moderant amb el menjar).  He eixit de la Cartoixa de Portaceli ( he recordat la novel·la Purgatori, de Joan Francesc Mira), per anar pujant per la pista que puja a Rebalsadors i passa per la Font de Marge. En arribar a un refugi, ja he agafat senda per trobar el GR que ve des de Serra i passa per sota el Mirador i dalt de La Pobleta. Allà trobes la senda que puja al Mirador de Mireia ( o de la reina, o de Rebalsadors). Allà he esmorzat.
La baixada l’he fet per una senda que m’hauria de portar directament a la Cartoixa, però estava molt perduda o no he sabut trobar-la correctament, però he hagut d’anar espavilant-me al mig dels arbres per retrobar-la i arribar a la riera que passa per darrere la Cartoixa. Aquesta senda passa pel sud de La Pobleta, per una zona que es diu Carrasca de la Pobleta, però no la recomane, ja que està molt perduda i difícil de seguir.
En arribar allà, he fet algunes fotos de la Cartoixa des de l’entrada, ja que no es visitable. Quan he agafat el cotxe hi havia un cartoixa amb una gran barba, esporgant sarments de vinya amb un altre home.

Betxí-penyes aragonenes-Ràpita d’Artana.

Una ruta curta per acabar l’any senderista pel sud del Sénia.  Avui hem caminat per les muntanyes properes a Betxí, a la comarca de La Plana, entrada a la serra d’Espadà. Hem arribat fins a les penyes aragoneses, unes formacions rocoses que donen cap a l’oest. Potser per això el seu nom? Després d’esmorzar hem anat crestejant fins al cim de la Ràpita d’Artana (470 m), que també és conegut com a Ràpita II, per diferenciar-lo del pic de la Ràpita, ja més a dins de la serra d’Espadà. Des d’allà es tenia un bona panoràmica de les muntanyes de la serra, amb els seus cims més elevats. Per baixar cap al poble hem baixat per una senda prou inclinada i amb un cert perill de relliscar degut a la humitat acumulada durant la nit, que encara no s’havia assecat.

Assuévar-Las Balsicas-El Carrascal

Des d’abans de l’estiu que no tornava per la serra d’Espadà i avui he fet una ruta amb la Colla Calderona prop de les que havia fet el curs passat. Aquesta vegada hem eixit de prop del poble d’Assuévar per pujar a la zona de “Las Balsicas”, un petit pla des d’on es té una bona vista de tota la serra Calderona, del  poble de Sogorb i del pic de l’Espadà. A la llunyania es veia Javalambre. Allà hem esmorzat per continuar després la ruta per pujar a cim del Carrascal, a 883 metres d’altitud. La senda ha estat sempre per zona de sureres. Per pujar al cim, només hi ha un petit tros amb dificultat tècnica, però es pot fer sense perill. Allà hi han bones vistes i a més encara queden restes de les trinxeres de la guerra civil. La tornada ha esta per una senda que comunica amb la senda de la Mosqueda i passant per la muntanya del Castillejo.

Hem començat a les 9:15 i em acabat a les 14:30. Aquesta ruta sembla un complement de dues que vaig fer el curs passat: el barranc d’Almanzor, penya blanca i Mosqueda, eixint d’Almedíxer i la que, eixint de Xóvar, varem pujar a la nevera de Castro.

Nous mapes de la Serra Calderona.

El Tossal Cartografies.

Serra de Xiva, la cova "Charnera".

Avui hem fet una ruta curta, però intensa, per la serra de Xiva. No arribava al 9 km., però la pujada i la senda fins a la cova “Charnera” ha estat molt maca i entretinguda, per dins del barranc i  amb algun trams amb cordes. La cova és prou gran, i com una altra que hem passat, sembla que era utilitzada per guardar els ramats, ja que hi havia les restes d’una porta. Hem esmorzat una mica més amunt, en unes formacions rocoses que amagaven una cisterna d’aigua feta en la pedra. La baixada ja ha estat més fàcil, passant per la penya Alta i per davant d’una altra cova.  Llàstima dels incendis, ja que aquesta, segons ens han contat era una zona amb molt de bosc.

Per la carretera, molta moto i guàrdia civil, degut al gran premi de Xest.