Fondeguilla-Castell de Castro.

Tornem a caminar per la serra d'Espadà. Sortim del poble de Fondeguilla, que no sé perquè encara tenen tots els cartells amb el topònim castellanitzat amb Alfondeguilla, per encarar el 

barranc per el que pujàrem al castell de Castro, a787 metres d'alçada. La senda ens porta entre sureres de totes les mides i alguna caiguda, sembla que pel vent. Esmorzem en una font que hi ha a la pujada. L'anècdota és que a la font hi han dues closques de cocos per poder utilitzar-les com a got. Des d'allà ja queda poc pel castell. Una vegada allà es tenen unes magnífiques vistes que vans des del Montgó al sud, fins a les Illes Columbretes a la ratlla de l'horitzó marítim i al nord, la mola del Penyagolosa. Baixem per l'altre costat per fer el recorregut circular, que passant per una antiga mina ens tornarà al poble a l'hora de dinar.

Les macollades olocauines a Olocau de Carraixet.

Avui després de dinar hem fet una petita ruta pel terme d'Olocau, la ruta de les macollades olocauines. Una ruta curta i propera al poble que passa per grups de garroferes centenàries. Ja la vaig fer fa uns anys en una jornada educativa a la vila d'Olocau, ara l'he feta amb el nen. Només hi ha marcat el tros més proper al poble, el tram més llarg l'has de fer per damunt d'una petita séquia que baixa al costat del barranc de Carraixet per regar els petits horts que hi ha per la zona. La tornada fins al poble ja és per un camí que va pel costat del barranc fins arribar al poble a la zona de l'Arquet. Al bar, del mateix nom, hem berenat. Hem demanat gelat de garrofa, però no en tenien. Encara no ha esbrinat on comprar la cervesa que fan amb el fruit de la garrofera.

Xòvar-Barranc d'Ajuez-Gelera de Castro.

Enguany toca anar cap a la Serra d'Espadà. La primera excursió de curs ha estat un escursió prou coneguda, pel barranc d'Ajuez al poble de Xòvar. Nosaltres hem ampliat el recorregut passant per la gelera de Castro i amb un recorregut pel poble (bar inclòs).
A l'inici de recorregut hem passat per un petit embassament que diuen que ja estava en l'època medieval. Com darrerament no plou gens, estava mig buit. El camí estava ple d'alzines sureres i hem vist algunes trinxeres. Hem passat per les intal·lacions d'algunes antigues mines de cinabri i per la gelera de Castro, prou ben conservada. Des d'allà es veia el castell de Castro, que serà l'objectiu del proper mes.

Olocau-Puntal dels Llops-Carraixet-La Solana-Olocau.

La ruta que hem fet avui, és una que està a la web de la colla Calderona, però l'hem fet al contrari d'ells, per culpa d'equivocar-se en una senda al començament del recorregut. Des del cementiri Olocau hem pujat al Puntal dels Llops (on hem esmorzat),  però per un altra senda diferent a la marcada (degut a l'errada que he dit abans). D'allà, crestejant hem anat a la Penya negra, des d'on hem baixat cap al barranc de Carraixet, arribant un paratge de garrofers, que ja em va ensenyar fa uns anys, el mestre d'Olocau, Ferran Zurriaga. Després, remuntant la sèquia (o senda) pegada al barranc i amb la carretera de Gàtova a la dreta, hem arribat a un camp de garroferes, des d'on hem iniciat l'ascensió a La Solana ( 580 m). Aquest és el tros amb més desnivell de la ruta, i pujant, hi trobes panoràmiques d'Olocau, el castell del Reial, Gàtova i el Pic de l'àliga. Una vegada hem arribat al punt geodèsica, hem descansat un poc. Des d'allà es veia la plana del Camp del Túria, i el campament militar de Marines (nom del poble, no confondre amb l'exercit ianqui). La baixada ja era fàcil cap al cementiri, on teníem el cotxe, i hem localitzat el lloc on hem errat de senda a l'inici de la ruta.

Camí vell de les Iàcobes-barranc de la clotxa roja-barranc de la cova negra.

Els incendis de fa dos anys han posat al descobert algunes sendes que s'havien perdut. Avui he pujat per una senda que va paral·lela al camí de les Iàcobes velles, des de la rotonda del Pi, a la carretera que puja a Les Alcubles. He utilitzat les indicacions de la web de la colla Calderona de Llíria. Potser s'han precipitat en atribuir aquesta senda als romans, al veure unes carrilades marcades a la pedra, però jo no crec que siga tan àntic aquest camí, que per cert  s'ha d'anar amb compte de no perdre'l.
El camí ens retorna al camí de les Iàcobes a l'alçada d'una bassa, on de seguida hem de girar a la dreta per agafar una altra senda perduda que vorejant el barranc de la clotxa roja ens porta al barranc de la cova negra, on ja he retornat pel camí cap a l'inici de la ruta a l'aljub blanc.
El efectes de l'incendi fan que la ruta no siga visualment molt atràctiva, però potser que si es marquen bé les sendes, en uns quants anys, aquesta siga una ruta per més maca que ara.
Nota: he intentat fer alguns trams corrent, però el meu estat de forma és lamentable. Tambè he vist arbres tallats. No entenc molt, però no sé si els que he vist estaven tan cremats com per tallar-los.

XIX Travessa de la Serra Calderona: Olocau-Castell-Olla.

Avui, amb calma ja que era una ruta famíliar, hem caminat per la zona d'Olocau i Marines. La ruta senzilla i amb calma escoltant les explicacions del mestre Ferran Zurriaga, anava d'Olocau, al Castell del Reial, i d'allà al poble abandonat d'Olla. La tornada l'hem fet per la Font del Sentig. El temps ha acompanyat i no ha fet ni fred ni calor. Com ha novetat, aquesta vegada hem vist una mina abandonada prop del poble d'Olocau, un poc més amunt de la Font del Frare.

Ruta del vent, Torroella del Montgrí-Camins del Montgrí.

Aquest matí he fet una ruta molt senzilla, sense gaire desnivell i molt lluny de les quatre hores que marca el tríptic turístic, l'he feta en una hora i dos quarts. La ruta surt d'una urbanització que hi ha a la carretera que porta a L'Estartit i fent un vuit ens acosta a diferents construccions per l'aprofitament dels recursos del bosc: forns de calç, barraques, eixarts ( que a la Calderona en diuen catxirulos), diferents murs de pedra que vas trobant-te pel camí. A més es troben formacions geològiques produïdes per l'aigua sobre la roca calcàrea, com dolimes i cisternons, una espècies de cisterna natural.

La ruta està molt ben marcada, amb panells informatius explicant les curiositats de la ruta, una bona ruta per fer amb nens. Ací es veu el civisme que trobes a faltar en certes zones de la nostra Calderona, la gent respecta les senyals i no els destroça o els tiroteja, com fan alguns incívics al sud de la Sènia. Si volen turisme de qualitat, les coses s'han de cuidar.