Olocau-Puntal dels Llops-Carraixet-La Solana-Olocau.

La ruta que hem fet avui, és una que està a la web de la colla Calderona, però l'hem fet al contrari d'ells, per culpa d'equivocar-se en una senda al començament del recorregut. Des del cementiri Olocau hem pujat al Puntal dels Llops (on hem esmorzat),  però per un altra senda diferent a la marcada (degut a l'errada que he dit abans). D'allà, crestejant hem anat a la Penya negra, des d'on hem baixat cap al barranc de Carraixet, arribant un paratge de garrofers, que ja em va ensenyar fa uns anys, el mestre d'Olocau, Ferran Zurriaga. Després, remuntant la sèquia (o senda) pegada al barranc i amb la carretera de Gàtova a la dreta, hem arribat a un camp de garroferes, des d'on hem iniciat l'ascensió a La Solana ( 580 m). Aquest és el tros amb més desnivell de la ruta, i pujant, hi trobes panoràmiques d'Olocau, el castell del Reial, Gàtova i el Pic de l'àliga. Una vegada hem arribat al punt geodèsica, hem descansat un poc. Des d'allà es veia la plana del Camp del Túria, i el campament militar de Marines (nom del poble, no confondre amb l'exercit ianqui). La baixada ja era fàcil cap al cementiri, on teníem el cotxe, i hem localitzat el lloc on hem errat de senda a l'inici de la ruta.

Camí vell de les Iàcobes-barranc de la clotxa roja-barranc de la cova negra.

Els incendis de fa dos anys han posat al descobert algunes sendes que s'havien perdut. Avui he pujat per una senda que va paral·lela al camí de les Iàcobes velles, des de la rotonda del Pi, a la carretera que puja a Les Alcubles. He utilitzat les indicacions de la web de la colla Calderona de Llíria. Potser s'han precipitat en atribuir aquesta senda als romans, al veure unes carrilades marcades a la pedra, però jo no crec que siga tan àntic aquest camí, que per cert  s'ha d'anar amb compte de no perdre'l.
El camí ens retorna al camí de les Iàcobes a l'alçada d'una bassa, on de seguida hem de girar a la dreta per agafar una altra senda perduda que vorejant el barranc de la clotxa roja ens porta al barranc de la cova negra, on ja he retornat pel camí cap a l'inici de la ruta a l'aljub blanc.
El efectes de l'incendi fan que la ruta no siga visualment molt atràctiva, però potser que si es marquen bé les sendes, en uns quants anys, aquesta siga una ruta per més maca que ara.
Nota: he intentat fer alguns trams corrent, però el meu estat de forma és lamentable. Tambè he vist arbres tallats. No entenc molt, però no sé si els que he vist estaven tan cremats com per tallar-los.

XIX Travessa de la Serra Calderona: Olocau-Castell-Olla.

Avui, amb calma ja que era una ruta famíliar, hem caminat per la zona d'Olocau i Marines. La ruta senzilla i amb calma escoltant les explicacions del mestre Ferran Zurriaga, anava d'Olocau, al Castell del Reial, i d'allà al poble abandonat d'Olla. La tornada l'hem fet per la Font del Sentig. El temps ha acompanyat i no ha fet ni fred ni calor. Com ha novetat, aquesta vegada hem vist una mina abandonada prop del poble d'Olocau, un poc més amunt de la Font del Frare.

Ruta del vent, Torroella del Montgrí-Camins del Montgrí.

Aquest matí he fet una ruta molt senzilla, sense gaire desnivell i molt lluny de les quatre hores que marca el tríptic turístic, l'he feta en una hora i dos quarts. La ruta surt d'una urbanització que hi ha a la carretera que porta a L'Estartit i fent un vuit ens acosta a diferents construccions per l'aprofitament dels recursos del bosc: forns de calç, barraques, eixarts ( que a la Calderona en diuen catxirulos), diferents murs de pedra que vas trobant-te pel camí. A més es troben formacions geològiques produïdes per l'aigua sobre la roca calcàrea, com dolimes i cisternons, una espècies de cisterna natural.

La ruta està molt ben marcada, amb panells informatius explicant les curiositats de la ruta, una bona ruta per fer amb nens. Ací es veu el civisme que trobes a faltar en certes zones de la nostra Calderona, la gent respecta les senyals i no els destroça o els tiroteja, com fan alguns incívics al sud de la Sènia. Si volen turisme de qualitat, les coses s'han de cuidar.

RUTA de LES TRAVESSES (Llíria)

RUTA de LES TRAVESSES (Llíria)

EIXIDA: 9h des del pati de Sant Francesc

Descripció de la ruta:

La ruta arranca des del pati de l’església de Sant Francesc cap als Olivarets. Més endavant passarem per la partida de La Volta, per enfonsar-nos en el bosc de Les Travesses. Passarem per l’antic polvorí i ens endinsarem pels camins del bosc fins arribar al Terme de Benaguasil. Ací farem una paradeta i retronarem cap a Llíria. L’entrada al poble es farà novament pel barri del Barranquet en baixada fins al punt d’inici.

Ruta Circular. Dificultat baixa.

Longitud: 8-10 Km. Aproximadament.

CAL DUR: Esmorzar, aigua, una gorra i roba còmoda, calcer esportiu o botes muntanya. Esmorzarem sobre la marxa.

ORGANITZA: Compromís per Llíria

Serra d'Espadà: pic del Ràpita.

Avui hem fet una ruta per la serra d'Espadà amb el grup de botànic de València. El primer objectiu ha estat fer el cim de la Ràpita, el més alt de la serra, amb 1106 metres d'alçada. Ha estat la part més dura de l'excursió i on hem fet el desnivell més gran. Durant tota la ruta hem observat restes de trinxeres de la guerra civil, el que ha donat peu a converses sobre el tema entre els caminants. Al cim, hi han més trinxeres i he vist un cau on amargar-se de possibles bombardejos (o simplement per dormir?). Des d'allà es veia el cim de l'Espadà, el poble de Vilamalur (que també té unes trinxeres en millor estat)i, per l'altre costat els pobles de Xèrica i voltants. A la llunyania, el gran Penyagolosa.
Després d'esmorzar hem baixat cap a Quatrecamins on hi ha una gelera molt ben conservada. No recorde haver-ne vist cap tan ben conservada, des de la que vaig veure a la serra de Mariola, quan era més jove i anava d'excursió amb el companys de l'institut. En aquella època les feien en caps de setmana, junt amb alguns mestres voluntaris, res de perdre classes o problemes de permisos de les famílies.
Deprés, per una senda, que en part ja coneixia d'abans de l'estiu, hem baixat a la font de l'avellaner, per pujar cap al Mas de la Campana i d'allà, creuar la muntanya per anar al lloc on dinar, el poble perdut de Xinquer, al terme d'Alcúdia de Veo.
Després de dinar he donat una volta pel poble, per les cases plenes de bardisses, la petita església i el seu altaret. Tot en runes, com el castell que hi ha dalt d'un turó, al que ja no he pujat. Més tard, hem continuat la marxa per fer la darrera pujada per tornar la lloc on hem deixat els cotxes al matí.
Nota negativa: la presència de caçadors que embruten la muntanya amb els cartuxos de plàstic que no recullen i el perill d'alguna "bala perduda".
Nota positiva: feia temps que no anava de Llíria a Sogorb per la carretera de Gàtova a Altura i l'han arreglat i es circula prou bé.

Serra-Alt del Pi-Garbí-Puntal de l'Abella-Serra.

Avui he tornat a la zona de Serra. El primer objectiu era pujar a l'Alt del Pi (el de les antenes) per una senda que ix del camí del Garbí, una vegada passat el desviament que et puja al castell. La senda fa prou pujada i segueix una línia elèctrica fins al 716 m. d'altitud que té el cim. Una vegada dalt, he baixat per la pista fins a la zona de la font de Barraix, per continuar fins a la zona del Garbí (604 m). Des de d'ací, he decidit pujar al puntal de l'Abella (657 m). He anat un poc a l'aventura, ja que no he trobat cap senda o camí que fes la pujada al puntal. Una vegada he baixat del puntal, la tornada cap a Serra, ja és fàcil pel camí del Garbí.