Respecteu les fites.

Fa unes setmanes, vaig marcar amb una fita un creuament de sendes a la zona de les Travesses, a Llíria. Avui he tornat a passar i encara estava la fita que vaig deixar. Quina sort, sembla que la gent comença a respectar un poc la muntanya.

"Diari" d'Anna Frank. La natura.

"Per a tots els que tenen por, estan sols o se senten desgraciats, el millor remei és sortir a l'aire lliure,  algun lloc on pugui estar totalment sol, sol amb el cel, amb la natura, i amb Déu. Perquè només aleshores, només així se sent que tot és com ha de ser i que Déu vol que els homes siguin feliços en la humil però bella natura.
Mentre tot això existeixi, i crec que existirà sempre, sé que tota pena té control, en qualsevol circumstància que sigui. I estic convençuda que la natura és capaç de pal·liar moltes coses terribles, malgrat tot l'horror." 
Tret de la part on parla de Déu, sembla el missatge d'un amant de la muntanya, i dubte molt que Anna, a la seva edat, i vivint a Holanda, hagués fet algun cim. Però sembla un consell que te'l podria donar el mateix Kílian Jornet o el gran Joan Pinsach. 

II PUJADA A LA BUITRERA

Per a concloure el primer trimestre amb bon sabor de boca (i no sols el dels torrons), a l' IES Camp de Túria es va proposar, entre les activitats que es realitzaren el 21 de desembre, una eixida de senderisme oberta a tot l'alumnat del Centre (ESO i Batxillerat)

Per segon any consecutiu pujarem a Sant Miquel i La Buitrera (enguany ens hem deixat Santa Bàrbara perquè calia estar de tornada a les 12) Participaren 113 alumnes i 7 professors: una autèntica multitudinària que resultà tot un èxit!

Vértex geodèsic La Buitrera

Més fotos: https://picasaweb.google.com/joa7cc/BUITRERA2012?authkey=Gv1sRgCNWtqPjh4KLoXA#

Sevisquen estos xicotets testimonis per a animar-nos a continuar la tasca iniciada i desenvolupada al Cefire de Godella extensió Llíria els últims 4 anys, malgrat haja estat suprimit sense consideracions (ni pedagògiques ni humanes almenys)

Feliç any ple de Muntanyes!

XVIII travessa de la Serra Calderona. "El Moncúdio i el Castell de Serra".

Avui tocava excursió organitzada per l'IEC Camp de Túria. Hem fet un recorregut circular amb parades explicatives, dirigides per Policarp Garay (geòleg i cronista) i Alexandre Navarro (poeta i historiador). L'itinerari, d'uns 12 km, eixia de Nàquera cap a la zona del Salt, on hi han unes velles pedreres de gressos amb un pi molt gran i un salt d'aigua. Allà hem esmorzat i s'han fet dues muixaranges amb la música corresponent. Després hem continuat pel barranc fondo fins arribar al Castell de Serra, on hem dinat. La tornada fins a Nàquera ha estat mullada pel xàfec que ha caigut durant uns minuts. 

Gestalgar, penya Maria

Una ruta molt curta (dues hores) que fa temps que volia fer. He anat des del poble fins a la Penya Maria, remuntant el riu per l'esquerra, pel sender que continua fins al balneari de Xulella. He arribat de seguida a dalt de la penya i després he retornat per l'altre costat del riu. Travesses el riu uns metres més amunt d'una antiga presa, que va anar a terra uns hores després d'inaugurar-se (per defecte d'obra, sembla que els temps no han canviar molt des del 1919).  De retorn he fet més parades. a la font del penya Maria, a sota de la penya, on tambè hi ha un racó del riu pro bonic; i dues parades per pujar als dos trams del aqüeducte de Calicantos (un túnel i un troç a l'àire excavat a la roca. L'entrada al poble és pel mateix lloc de sortida, on està la píscina que forma el riu a la zona del motor.
Per cert, a sota de la penya, als dos costats del riu, he vist algunes vies d'escalada pels més valents. 

Nota: depenent de l'edat, suprimiria l'ascensió a la Penya Maria.

Vilamarxant-València-Vilamarxant, pel riu amb bici.

Ja havia fet algun tram d'aquest trajecte amb nens, però avui l'he fet tot.  Només em faltava el troç entre l'assut de Montcada i el parc de capçalera del riu Túria, a València. Potser esportivament és millor, fer més quilòmetres, però turísticament, no val la pena. En la meva opinió el millor troç és entre Riba-roja i l'assut de Montcada.
La tornada ha esta més lenta, per anar he fet un cinc quarts i per tornar sis quarts d'hora. Clar, la tornada era en pujada i les forces ja no eren els mateixes.

Almohaja, Terol.

Aquest cap de setmana he intentat caminar per les muntanyes d'Almohaja, en Terol. Però hi han massa caçadors i, jo estime massa la meva vida.