Begís, Fonts del Palància.

Avui volíem fer una ruta curta. La previsió era de 6 km d’anada i 6 de tornada, però la cosa s’ha complicat. Volíem anar a les Fonts del Palància des del poble de Begís pel PRV-275. D’inici la cosa sembla fàcil i ho ha estat tret de les errades de camí per la falta d’indicacions a la senda que hem agafat a la dreta del riu Palància (pujant). Com és possible que per la senda no hi haja indicacions de les coses a veure (evidentment no les hem vist) i al tornar per la carretera si que hi havien? la gent camina per sendes no per carreteres.A més ens hem passat de llarg a la zona del Molinar i hem hagut de recular. Al final hem arribat a les espectaculars gorges on neix el riu Palància. Llàstima de la poca aigua deguda a la falta de pluja dels darrers mesos.

Les bodegues en bicicleta

Hui he fet part d’una ruta de les bodegues, a la Concòrdia, en bicicleta. Això sí, eixint del poble, ja que quan la vaig fer caminant (sencera) vaig deixar el cotxe a la Casa de Camp. El primers 15 kilòmetres són tots de pujada lleugera des de Llíria fins a la casa de Camp. Jo he anat pel camí vell de Xelva, fins Domenyo o d’allà pel carril bici fins Casinos i per la carretera fins la Casa de Camp, Allà deixem l’asfalt i ja anem per pista durant uns 8 kilòmetres passant per diferents bodegues (agrupacions de cases que formaven aldees, actualment abandonades la majoria, com les de Viroles, Santa, aljub de la cova fumada i corral d’Ambrosio) i aljubes fins arribar a les Bodegues de Gea, punt més alt del meu recorregut, on he esmorzat. Aquest tram és on estan les pujades més fortes de lar ruta.
Després d’esmorzar ja és quasi tot de baixada fins a Llíria. He baixat cap a les bodegues de Tufaltaves i ací e deixat la ruta de les bodegues pròpiament dita per agafar la pista que et porta cap al mas d’Agustí i al poble de Casinos. Ara, jo no he arribat al poble, a l’alçada del camí del canal del Camp del Túria, m’he desviat per ell per arribar-me fins a les bodegues de Camp i baixar cap a Llíria pel camí de la Iessa,fent un totals de 51 kilòmetres.

Vilafamés-Tossal Mollet. A vegades cal tornar enrere.

Algunes vegades no pots aconseguir l’objectiu marcat a l’inici de l‘excursió, i açò és el que ens ha passat avui al poble de Vilafamés. Volien anar a fer el Tossal Mollet, però primer crestejant per la cresta del Morral, però no ha estat possible. Quan ja quasi havíem arribat al cim de la cresta hem vist que era massa difícil per molts dels que venien amb nosaltres. No ens hem arriscat a trobar llocs amb el pas més difícil i hem tornat cap a baix. Però el temps perdut ens ha impedit l’objectiu principal, arribar al tossal Mollet. Potser alguns del que anàvem haguérem estat capaços de crestejar, però la seguretat del grup és prioritària a la individualitat d’uns quants.
Hem caminat un poc més acostant-se a la base del tossal i hem tornat al poble amb temps de fer un visitat turística la ciutat i al seu castell, i més tard dinar en un restaurant del poble, l’hotel Rullo.

Marines-Gorg-Olla.

Avui he tornat a pujar al Gorg, el cim més alt de la serra Calderona. Però aquesta vegada hem pujat per la part sud, per una senda prou empinada i agafant un tram de senda que pensava que estava perdut, però sembla que els darrers anys l’han recuperat.
Hem eixit el poble vell de Marines per la senda que et porta des de l’església del poble fins a la pista que va a Olla. El primer que et trobes en aquest tram és la font de la Cova, sense aigua des de fa molt de temps. Una vegada arribats a la pista d’Olla agafem el camí d’ascensió al cim. Els xiquets que ens acompanyaven avui han resistit prou bé la prova. Al cim hem esmorzat. Ara, per arribar al cim he fet dos grups, uns hem anat per la senda més tècnica i altres han donat la volta per la pista que ve de Gàtova que no té tanta dificultat.
La baixada ja l’hem feta per la part Est de la muntanya, pel barranc d’Olla arribant a aquest despoblat d’origen morisc. Al barranc d’Olla hi ha racons en el qual val la pena aturar-se un poc per gaudir-los uns instants.Des d’Olla fins a poble de Marines ja ha estat una passejada suau.

Vilamarxant-Sant Miquel de Llíria.

El dimarts de la setmana santa varem fer una ruta senzilla amb els alumnes de 1r ESO. Anàrem caminant de Vilamarxant fins al meu poble per pujar al turó de Sant Miquel. La ruta és planera, primer baixem al llit del riu Túria i a l’alçada del pont de ferro de l’antiga via fèrria de via ampla, agafem un camí que et porta cap a la zona del Mas de Zampa, a Benaguasil. Allà, a l’alçada d’un antic molí, agafem al via verda que va per l’antic traçat del tren de dalt cap a Llíria, passant per l’estació de dalt de Benaguasil, actual seu de l’Ateneu Cultural. Una vegada a Llíria, pugem a Sant Miquel pel Pic, passant per una antiga era on el meu avi trillava amb el matxo. Allà varem tenir un quants incidents per culpa dels cactus mexicans invasors que han colonitzat aquesta vessant de la muntanya. Aquest es claven a la carn, o la roba i és molt difícil de treure-los, havent d’utilitzar pinces o guants per poder-ho fer. Sembla que unes monges mexicanes que varen viure al monestir varen ser les que el varen portar i aquesta espècie invasora ha colonitzat la muntanya i no hi ha manera de fer-se amb ella. També els alumnes varen comprovar l’incivisme d’alguns del habitats de la part alta del poble.
A dalt del turó o tossal, varem fer una visita a l’església del monestir, escoltarem una història de la guerra dels carlins i visitarem el pobla iber de l’antiga Edeta. La tornada ja va ser en un bus que ens esperava a Beniali.

Vilamarxant-Rodana del Pi.

Avui hem canviat un poc la ruta i enlloc de pujar a la rodana gran, hem pujat a la rodana del Pi. Ja, d’inici hem canviat l’aproximació i enlloc de travessar el poble pel centre, l’hem travessat per una antiga fabrica de pernils per travessar unes urbanitzacions i agafar el camí de la Bassa Barreta. Allà ja hem decidit de pujar cap a la rodana de Pi per la part sud de la muntanya i esmorzar al cim. La baixada l’hem feta per la senda que et porta prop de les trinxeres de la guerra civil. Després de la visita a aquestes trinxeres, ja hem tornat al poble pel camí habitual que entra al poble per la zona del cementiri.

Pujada al Tejo (1250 m). Requena.

L’any 2002 vaig pujar a Es Teix, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Avui he pujat a un pic amb el mateix nom, però en castellà i en terres de parla castellana, el Tejo. La ruta no tenia molta complicació, ja que era tota l’estona per una pista que eixia d’uns corrals vells anomenats “la casa de la Roja”. La dificultat d’avui, ha estat el vent i la neu que hem trobat quan ja hem arribat a certa alçada. Neu, que a la baixada, ja havia desaparegut.