Llucena-La Badina-Mas del Morral-Fleixes

El primer que m’ha sobtat en arribar a aquesta població de l’Alcalatén és que no arribe a entendre aquest nom que li posaren en castellà de Lucena del Cid, si tot el poble està ple de referències a Sant Vicent Ferrer. Algú ho entén? després diuen que els nacionalistes som nosaltres!
Deixant de banda aquests temes toponímics, avui hem fet una ruta per les muntanyes d’aquesta vila que ja queda prop del Penyagolosa. Hem eixit des de l’ermita de Sant Vicent Ferrer per baixar al riu a la zona coneguda com La Badina i des d’allà hem agafat una senda per anar pujant poc a poc cap al Mas del Morral (836 m) passant pel Mas de les Solanes. Allà hem esmorzat per després continuar per fer una volta que ens fa passar per diferents masos actualment perduts. Al mas del Morral m’he trobat una barcella o mesura antiga per mesurar el volum de gra i he recordat que al costat de la catedral de València hi ha una esculpida al carrer de mateix nom. Durant tot el trajecte es poden observar moltes feixes (fleixes) o petits bancals fets a la vessant de la muntanya per poder conrear-los. Hem baixat cap al poble per una senda que passa per la font de la Solana i ens deixa al riu Llucena, però més cap a dalt del poble. Després hem baixat resseguint un séquia de reg per pujar al pobla per una senda prou empinada, després de travessar el riu per un pont de pedra.
El dinar ha esta en un bar de la plaça del poble on abans ha caigut una cervesa refrescant. A la plaça, més referències al dominicà valencià, Vicent Ferrer i un escut del poble, on blau no hi ha.

El Toro (Alt Palància): Pozo junco, cerro del Baile i Rambla Maricas.

Avui hem anat a caminar cap a la part més alta de la comarca de l’Alt Palància, al poble d’El Toro. Allà hem fet una ruta per les muntanyes de la Serra del Toro, una prolongació de la de Javalambre. Hem eixit de la Masia Pastor, abans coneguda com Masia de la Rambla de Maricas. D’allà hem anat pujat per un camí sense molta pendent cap a l’altiplà on es troba un pou conegut com a “Pozo Junco”. Allà he vist les restes d’unes trinxeres al cim d’un dels turons que formen la serra. Com el dia era molt ventós, he pensat amb el fred i les penúries que passarien per allà dalt els soldats durant els durs hiverns que va durar el conflicte, i tot per culpa de l’assassí que va voler allargar la guerra durant tres anys. Aquesta és una zona de molt de vent, com demostren els aerogeneradors que hi han al final del port del Ragudo.
Més tard hem anar cap al Cerro del Baile (1537 m), des d’on es veu tot el pla de Barracas, els molins i al final la mola del Penyagolosa, i cap a l’est, dalt d’un turó es distingeixen les restes d’una base militar, que recorde que quan érem petits, des de Llíria es veien les llums d’aquesta, a la nit. És la base militar de La Salada d’El Toro.
La baixada, l’hem fet per la rambla de las Maricas fins al cotxes. I els dinar al poble de Barracas.

Benissoda- Pic de la Cova Alta. Serra d'Agullent.

Després de dues setmanes d’aturada forçada he retornat a la muntanya. Aquesta vegada cap a la serra d’Agullent, a la Vall d’Albaida. Els quilòmetres fets des de Llíria han valgut la pena per poder pujar a la Cova Alta i al pic del a mateix nom (890 m) des del poble de Benissoda. La pujada ha estat per un pista sense molta pendent i per una pista, que degut a la humitat corries el perill de relliscar. La cova, m’ha agrada molt, un forat immens a la paret amb un font a dins i amb molta humitat, veient-se com queien petites gotes d’aigua, des de petites estalactites. El més lleig, l’autovia que es veu al fons de la vall i el soroll del transit que arriba fins a dalt.
Després d’esmorzar a la cova hem fet l’ascensió al cim. Un grup ha anat pel camí més curt, havent de grimpar un poc i un altre per la part més fàcil. Des del cim ja es veia la vall de l’altre costat, amb el poble d’Agres i la serralada del Mont-cabrer. La baixada ja ha estat més ràpida per una senda ben definida que ens ha portat a la Font de Patge, i d’allà cap a baix cap on teníem els cotxes. Hem dinat en un restaurant del poble. En el meu cas, un arròs amb sèpia per xuplar-se el dits una cua de rap boníssima.

Domenyo-Puente Alta-Calles

La ruta que hem fet avui ha esta més llarga, però sense gens de desnivell. Hem anat a l’antic poble de Domenyo (ja no hi ha poble), per des de allà, resseguir tot el canó del Túria fins arribar al paratge de la Puente Alta, on hem esmorzat. El camí és tot pista i sempre al costat del riu, passant per trossos de canyar, bosc de ribera i algun bosc artificial de pins. Al la zona recreativa de Puente Alta hem esmorzat i després ens hem separat en dos grups, uns han tornat pel mateix camí i altres hem fet la ruta circular, anant per la carretera fins al poble de Calles i retornant al Domenyo pel costat del riu Xelva o Toixa. Massa asfalt pel meu gust.
Abans d’arribar al poble de Calles he vist unes quantes oliveres, que d’acord amb els cartells, eren mil·lenàries. Més tard, arribant a la part de sota del castell de Domenyo, he vist una garsa reial, però ha fugit abans de poder treure el mòbil per fer-li la foto. Més tard l’he vist volar majestuosament per dalt del riu Tuejar.

Riba-roja de Túria-Rodanes de Vilamarxant

Avui he tornat al paratge de les rodanes de Vilamarxant, la bassa barreta i les trinxeres de la guerra civil. La novetat és que no he eixit del poble de Vilamarxant, sinó des de Riba-roja del Túria, un poc més lluny, i més concretament des de l’antiga estació de RENFE del poble. Hem anat passant pel paratge de Porxinos per agafar una pista que et porta per la part de darrere de la Rodana del pi, fins a la zona del corral i la bassa barreta. Allà hem esmorzat i descansat un poc de la calor, per després continuar el camí de tornada cap a Riba-roja, ja pel pla i passant per les restes de les trinxeres que es varen fer a la guerra civil per defensar la ciutat de València dels feixistes.

Muntanya redona de Gilet-Xocainet.

Avui hem fet una eixida curta per la serra Calderona, per la part que queda entre la carretera de Segart i el poble de Gilet. Aquesta vegada hem portat nens i ha estat curta comparada amb les altres. Hem eixit des de la urbanització que hi ha només començar la carretera de Segart i combinant els senderes PR 318 i SL 85 hem pujat a la muntanya redona de Gilet (429 m), on al cim encara es noten els efectes del darrer incendi, i també es poden veure els efectes de la bombolla immobiliària al poble de Gilet. Durant la pujada hem tingut unes bones vistes frontals del Garbí. Allà al cim hem esmorzat per després baixar i pujar a l’altre cim de la jornada, el Xocainet (442 m). Després d’uns minuts de descans, al baixada cap a la carretera per la Font de la Murta ha estat ràpida.

                                      

Espadella-Castell-Penya Saganta.

Una setmana més hem tornat cap a la comarca de l’Alt Millars. Aquesta vegada hem fet una ruta circular pel municipi d’Espadella (Espadilla en castellà). La ruta era la pujada a la Penya Saganta (723 m) eixint del “poliesportiu” del poble i baixar per una altra senda que entra al poble pel “jardí botànic” (les cometes són perquè els conceptes no es corresponen al que pensen la gent de ciutat). A la pujada hem anat per una senda en la que hem hagut de travessar un llarg túnel (sort que portaven llanternes) que ens ha portat a prop de la base del castell. Per anar al castell ens hem desviat de la ruta circular, però ha valgut la pena pujar-hi. Des del castell ja es té una bona vista del poble i de la penya qua anàvem a pujar. La pujada ha estat un poc llarga, ja que havíem de donar la volta a tota la penya per poder pujar per la part que dóna a Aiòder. Allà dalt encara est tenen millors vistes dels pobles que travessa el riu Millars per aquesta zona. La baixada ja ha estat més fàcil, passant per la font de piqueras. Aquesta vegada el temps se’ns ha llançat al damunt i hem anat a dinar al bar “Claxon” d’Onda amb retard.