Riba-roja de Túria-Rodanes de Vilamarxant

Avui he tornat al paratge de les rodanes de Vilamarxant, la bassa barreta i les trinxeres de la guerra civil. La novetat és que no he eixit del poble de Vilamarxant, sinó des de Riba-roja del Túria, un poc més lluny, i més concretament des de l’antiga estació de RENFE del poble. Hem anat passant pel paratge de Porxinos per agafar una pista que et porta per la part de darrere de la Rodana del pi, fins a la zona del corral i la bassa barreta. Allà hem esmorzat i descansat un poc de la calor, per després continuar el camí de tornada cap a Riba-roja, ja pel pla i passant per les restes de les trinxeres que es varen fer a la guerra civil per defensar la ciutat de València dels feixistes.

Muntanya redona de Gilet-Xocainet.

Avui hem fet una eixida curta per la serra Calderona, per la part que queda entre la carretera de Segart i el poble de Gilet. Aquesta vegada hem portat nens i ha estat curta comparada amb les altres. Hem eixit des de la urbanització que hi ha només començar la carretera de Segart i combinant els senderes PR 318 i SL 85 hem pujat a la muntanya redona de Gilet (429 m), on al cim encara es noten els efectes del darrer incendi, i també es poden veure els efectes de la bombolla immobiliària al poble de Gilet. Durant la pujada hem tingut unes bones vistes frontals del Garbí. Allà al cim hem esmorzat per després baixar i pujar a l’altre cim de la jornada, el Xocainet (442 m). Després d’uns minuts de descans, al baixada cap a la carretera per la Font de la Murta ha estat ràpida.

                                      

Espadella-Castell-Penya Saganta.

Una setmana més hem tornat cap a la comarca de l’Alt Millars. Aquesta vegada hem fet una ruta circular pel municipi d’Espadella (Espadilla en castellà). La ruta era la pujada a la Penya Saganta (723 m) eixint del “poliesportiu” del poble i baixar per una altra senda que entra al poble pel “jardí botànic” (les cometes són perquè els conceptes no es corresponen al que pensen la gent de ciutat). A la pujada hem anat per una senda en la que hem hagut de travessar un llarg túnel (sort que portaven llanternes) que ens ha portat a prop de la base del castell. Per anar al castell ens hem desviat de la ruta circular, però ha valgut la pena pujar-hi. Des del castell ja es té una bona vista del poble i de la penya qua anàvem a pujar. La pujada ha estat un poc llarga, ja que havíem de donar la volta a tota la penya per poder pujar per la part que dóna a Aiòder. Allà dalt encara est tenen millors vistes dels pobles que travessa el riu Millars per aquesta zona. La baixada ja ha estat més fàcil, passant per la font de piqueras. Aquesta vegada el temps se’ns ha llançat al damunt i hem anat a dinar al bar “Claxon” d’Onda amb retard.

Cante d'Adri-Rocacorba-Riera de Canet

Canet d’Adri- Rocacorba-Riera de Canet.

Ja havia pujat al Rocacorba al mes de desembre, però aquesta vegada he anat al “Els amics del dimecres” per fer el mateix recorregut de pujada, això sí, a ritme més lent. Eixirem des de l’església de Sant Vicenç i allà se’ns varen unir uns acompanyants de raça canina, que no ens abandonaren durant tot el recorregut. Cal al migdia arribarem al cim on esmorzarem al pati del santuari. Vaig trobar a faltar els dos xais que corrien per allà al més de desembre. Allà dalt es tenen bones vistes, des de l’estany de Banyoles fins al golf de Roses i el Montgrí. Per l’altre costat les muntanyes interiors.

Després d’esmorzar venia la part més llarga de l’excursió, la baixada. Vàrem baixar per l’altre costat de la muntanya, seguint una senda que et porta al poble de Granollers de Rocacorba per agafar la riera de Canet. Resseguint aquesta riera, per una bonica senda recentment netejada i entre les muntanyes, tornarem cap a Canet d’Adri. En un racó de la senda que creua la riera vàrem dinar i també tinguérem temps de provar l’aigua en una petita gorja. Aquesta senda es llarga i es pot fer pesada, però té racons molt bonics i alguna sorpresa, com el cotxe que abandonat que vàrem veure el mig del curs de l’aigua.

La mala notícia va ser, que en arribar a l’església de Sant Vicenç, el bar que hi havia enfront tancava el dimecres, amb les ganes de beure una cervesa que tenia! Allà, de manera silenciosa, també es varen acomiadar els dos acompanyants canins.

Gorges de Salenys. Font de Panedes

Gorges de Salenys. Font de Panedes.

Ahir em vaig trobar un dels companys del CE Montclar i em va dir que venia de fer les gorges de Salenys. Aleshores he pensat en anar avui cap allà, i he fet bé, ja que degut a les darreres pluges hi ha prou aigua. Com sempre he deixat el cotxe a la vella estació de Bell-lloch o de la Font Picant, per arrimar-me a les gorges pel carril bici i pel camí de l’embotelladora d’aigua de Salenys.  Allà comença la senda que et porta cap a l’inici de les gorges de la riera de Salenys. Allà també hi ha instal·lada una via ferrata. Les gorges no són gran, però hi ha llocs molt bonics i un espectacular pont penjant al Salt del Llop. Els que tinguin por de passar pel pont, poden creuar la riera uns metres més cap amunt. Des d’allà es pot anar a la font de Panedes, una font d’aigua ferruginosa. Allà he esmorzat i després he baixat altra vegada cap a l’inici de la via ferrata. Ja hi havia gent iniciant la via i alguns que arribaven pel mateix amb la mateixa intenció. He posat els peus a l’aigua freda i he tornat cap al cotxe, però abans he passat pel paratge de la Font Picant, on han adaptat un camí que va des del carril bici a les fonts, per darrere dels xalets. Finalment una cerveseta  al bar de la Font Picant, mentre veia passar als ciclistes.

Olocau-Castell del Real-Font de Sentig.

Avui tocava ruta per la Calderona amb xiquets i amb els més grans. A ritme lent hem eixit del poble per camí de la font del frare que ens porta dins de la serra Calderona. Hem agafat una travessa nova per evitar donar el revolt que fa el camí al corral de la Sultana i així arribar a l’hora d’esmorzar a la base del castell. Una vegada alimentats hem pujat al castell, on la senda de pujada cada vegada està millor i a més, hi han un  nous cartells informatius que deuen haver-hi posat enguany. Des de la base del castell hem travessat per una pista que ens ha portat a pocs metres de la font del Sentig, la font que té com a base un pentàgon prou regular (crec que per algun tema relacionat amb la maçoneria). La font continua sense aigua des de fa un parells d’anys com a mínim. Seguidament ja hem tornat cap al poble, visitat abans una mina que hi ha a vora camí de tornada.

Toga-Torrechiva (Alt Millars)

Avui hem tornat cap a la comarca de l’Alt Millars, per fer un recorregut circular des del poble de Toga cap al de Torrechiva. Hem anat de Toga cap a l’altre poble per la part de dalt de les muntanyes que queden a la riba dreta del Millars, on hi han les dues fites de terme d’Espadilla i de Torrechiva. Al final del recorregut, al bar de Toga m’han preguntat si havíem vist el “Huerto redondo” i les restes ibèriques que han trobat recentment. Els he dit que em esmorzat al lloc on m’han dit, però que de les restes res., i en  han convidat  a tornar a un aplec cultural-senderista que organitzen el dia 28 de març per la mateixa zona.

Després d’esmorzar, ja hem baixat cap al poble de Torrechiva per un barranc que ens porta a creuar el riu Millars i entrar al poble. La tornada cap a Toga ha estat per una senda que va per la riba esquerra del riu. Ha fet calor, però com no m’ha deixat temps, no m’ha pogut llançar al riu, la gent ja volia tornar a Onda per dinar.