Vella Xiruca.

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas
foren cantades
no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el vel blau
m'has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.

Text i música: Popular italiana.
Adaptació: Joan Soler Amigó
 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/246583

Serra-Marianet-Creu del Sierro.

Bònica ruta la que hem fet avui per la serra Calderona. Des de la font del Marianet hem remuntat el barranc per pujar al cim de la Creu del Sierro, una de les zones de la serra amb més vegetació. A l'inici hi ha una font on el barranc fa unes gorges petites on vos podeu banyar el peus al final de la ruta, ja que es torna pel mateix lloc. Aquesta ruta, per mi, ha estat el complement d'una que vaig fer fa dos anys per pujar a Rebalsadors i al Mirador de Mireia. Al cim, hi han bones vistes, tant de l'horta de València pel sud, com de la serra d'Espadà cap al nord.
En acabar una bona paella en un bar de Serra que hi ha prop de la font.

Ruta dels "pantaneros", a Xulella.

Avui hem fet tot els recorregut sencer (ja havia fet la meitat amb el fill) de la recent reformada "ruta de los pantaneros", entre el poble de Xulella i l'embassament de Loriguilla al riu Túria. El nom de la ruta es degut a que aquesta senda era utilitzada pels treballadors de la pressa que anaven per ella des del poble, on residien, fins on es construïa aquesta. És una ruta curta de 9 km entre l'anada i la tornada pel mateix lloc. Es passa per dos ponts penjant que han fet i que van molt bé per la gent que practica l'escalada en les parets de les gorges del riu, on hi han moltes vies d'escalada. L'únic defecte que trobe és que al ser una novetat, molts gent xafardera, va a veure els ponts sense saber que es trobarà i alguns van com si feren un passeig dominical per les rambles o el passeig del poble.
Postdata: evidentment, no he pogut resistir la temptació i ja he fet el primer bany de l'any a les aigües del riu. L'ideal seria fer un recorregut circular per darrere de "Los Calderones", d'una durada de 4 a 5 hores.

Marines-Molins-Gorg-Hoya-Marines, segona vegada.

Avui hem fet la ruta que vàrem suspendre fa unes setmanes per la pluja. Aquest recorregut ja l'havien fet l'any passat, però enguany l'hem fet amb alumnes de 4t ESO i 1r de batxillerat, i alguns pares que han volgut participar. Els hem fet fer unes petites pràctiques de trigonometria i orientació, així com altres cosetes de llengua, història i ciències. Hem hagut de retallar un poc el recorregut respecte al de la temporada passada per la inexperiència d'algunes dels alumnes que venien, i hem arribat al poble d'Hoya baixant pel barranc del mateix nom. Hem tingut molta sort amb el temps, ja que l'any passat, a més de la calor, varem haver de suportar les cendres que flotaven a l'aire de l'incendi d'un magatzem de taronges de Museros.
Posdata: Com ahir vaig perdre la cartera, aquest matí he fet part del recorregut en cotxe, Hoya i el molí, des de les 6 del matí fins a les 8. A la tarda he tornat a fer el Gorgo des de la cova, en uns 40 minuts, i res ni rastre de la cartera...ara soc un "sensepapers".

El petit príncep i la font. Reflexions sobre la muntanya.

La literatura a vegades et dona sorpreses, com en aquesta conversa entre el petit príncep i un venedor de pastilles. Jo en llegir-les he pensat en la tranquil·litat d'anar caminant per la muntanya, en l'alegria que tens quan trobes una font en la que raja bona aigua per beure i saciar la set del camí. Però també en el dopatge que altera el món de l'esport. Ara, em sembla que en els esports d'alta muntanya, aquest no és molt estès, ja que en última instància, la que dictamina el que ha de passar és la muntanya i no la pastilla.

Ací vos deixe el fragment al·ludit:

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol...
"Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.."

Rodanes de Vilamarxant. Excursió escolar.

Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d'ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d'arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s'ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.
Com sempre, fent d'escombra al darrera. Per sort cap incident greu que destacar, però alguns continuen sense saber que són unes bones sabates per caminar i veus de tot.

Gàtova-Pic de l'àliga-Piezarroya-Gàtova.

Avui hem pujat al Pic de l'àliga (877 m) des de Gàtova, allà  es pot veure la població de Sogorb i al fons el pic del Penyagolosa. Hem pujat per la pista i hem baixat per la senda, altra vegada cap al poble. Des del poble hem agafat la "Rocha de Matias" per anar al font de la Fonfria i d'allà enfilar la pujada al segon cim del dia, el Piezarroya (845 m), des d'on es veu el poblat abandonat de Marmalé, ja en zona militar. Aquesta zona reservada als militars, és més gran del que em pensava, des la plana de Llíria, fins a aquesta part de la muntanya. De veritat necessiten tant de terreny els militars espanyols de la base de Marines? Quan la deixen, si es que ho fan, ho deixaran tot ple de bombes per esclatar i altres deixalles dels seus jocs de guerra? o ho netejaran?
Després ja hem tornat cap a la font de l'Alameda on hem dinat, i un poc més tard hem arribat al poble. La calor ja es nota, i el primer que he fet, ha estat posar el cap sota el raig d'aigua de la font i demanar una cervesa al bar d'enfront. El sol ja pega i  ja convé portar protector solar i barret.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243682