El petit príncep i la font. Reflexions sobre la muntanya.

La literatura a vegades et dona sorpreses, com en aquesta conversa entre el petit príncep i un venedor de pastilles. Jo en llegir-les he pensat en la tranquil·litat d'anar caminant per la muntanya, en l'alegria que tens quan trobes una font en la que raja bona aigua per beure i saciar la set del camí. Però també en el dopatge que altera el món de l'esport. Ara, em sembla que en els esports d'alta muntanya, aquest no és molt estès, ja que en última instància, la que dictamina el que ha de passar és la muntanya i no la pastilla.

Ací vos deixe el fragment al·ludit:

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol...
"Jo", es va dir el petit príncep, "si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font.."

Rodanes de Vilamarxant. Excursió escolar.

Avui tocava escursió per la rodana amb els alumnes de 2n i 3r d'ESO. El recorregut ha estat pujar a la rodana gran per la senda més directa i més empinada, envoltada d'arbusts i matoll pels cos costats. Al cim hem esmorzat i els nens s'ha fet les fotos de record. La tornada ha estat un mixt entre la pista que puja cap al repetidor i senda fins arribar a la bassa barreta, on hem fet un altre petit descans. La tornada per senda ja ha estat un poc més lenta degut a la calor.
Com sempre, fent d'escombra al darrera. Per sort cap incident greu que destacar, però alguns continuen sense saber que són unes bones sabates per caminar i veus de tot.

Gàtova-Pic de l'àliga-Piezarroya-Gàtova.

Avui hem pujat al Pic de l'àliga (877 m) des de Gàtova, allà  es pot veure la població de Sogorb i al fons el pic del Penyagolosa. Hem pujat per la pista i hem baixat per la senda, altra vegada cap al poble. Des del poble hem agafat la "Rocha de Matias" per anar al font de la Fonfria i d'allà enfilar la pujada al segon cim del dia, el Piezarroya (845 m), des d'on es veu el poblat abandonat de Marmalé, ja en zona militar. Aquesta zona reservada als militars, és més gran del que em pensava, des la plana de Llíria, fins a aquesta part de la muntanya. De veritat necessiten tant de terreny els militars espanyols de la base de Marines? Quan la deixen, si es que ho fan, ho deixaran tot ple de bombes per esclatar i altres deixalles dels seus jocs de guerra? o ho netejaran?
Després ja hem tornat cap a la font de l'Alameda on hem dinat, i un poc més tard hem arribat al poble. La calor ja es nota, i el primer que he fet, ha estat posar el cap sota el raig d'aigua de la font i demanar una cervesa al bar d'enfront. El sol ja pega i  ja convé portar protector solar i barret.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243682
 

Queridos compañeros de fatigas y hermosos días de sol,

Os dejo el enlace a las fotos que hice en la excursión de Olocau. Todavía, después de tantos años rodando por estas tierras, Paco me sorprende con alguna senda, con algún rincón, con alguna historia que no conozco... Y cada jornada es diferente, aunque visitemos los mismos pueblos y coincidamos en los lugares, cada paso es distinto aunque pisemos los mismos caminos.

¡Ay, qué poética me pilla la primavera!

https://plus.google.com/photos/114956638062261573648/albums/5859991655673842545?authkey=CKCywqmH1rP2OQ#photos/114956638062261573648/albums/5859991655673842545?authkey=CKCywqmH1rP2OQ

Os dejo también el enlace a una página de estiramientos. Se puede seleccionar el deporte que os interese y pasarlos como una proyección, así da menos pereza.

www.estiramientos.es

¡Felices y merecidas VACACIONES!



Olocau-Cim del Topero-Font del Sentig-Olocau.

Avui tocava una ruta per Olocau.  Eixint de la zona de l'arquet, ens desvien per una senda que hi ha darrere de la font de la Cava, que ens pujarà fins a la penya roja i al catxerulo d'Isidre. Després baixem per senda cap a la Quebrantada, per tornar a pujar cap a la bassa de Rodeno, on uns metres més amunt es té un bona vista del castell del Real. D'ací ja fem la pujada cap al primer cim previ al Topero ( 619 m) on ja havia estat per equivocació fa un any, d'on baixem cap al camí que va a Olla. Enfilem la pujada final al Topero (649 m) i d'allà baixem cap als ullals i la font de Sentig, on hem dinat. Després ja hem baixat cap al poble amb unes petites variacions respecte al camí principal. Al final, cal tenir una "estrella" fresca al bar de l'arquet.

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/7007

OLOCAU 2013

Parece que mañana metereológicamente gozaremos de un agradable día de montaña. De todos modos, en las fechas que estamos, hay que tener siempre a mano el chubasquero, pues a lo largo del fin de semana algunos frentes atraversarán la Península.

Hasta mañana a las 9 en El Arquet de Olocau.

Retorn al Montclar

Retorn de dues maneres, una esportiva i una festiva. El diumenge els menbres del CE Montclar organitzaven una calçotada per recollir fons per poder participar a la Intermón Oxfam Trail walker dels propers dies 20 i 21 d'abril. Evidentment, després de 7 anys sense menjar calçots em vaig apuntar.
La segona, ja esportiva, va ser la pujada al cim del Montclar (417 m) després de 8 anys sense fer-ho. Vaig pujar des de la Casa-nova pel coll de l'Escorpí, i després vaig fer una variant per baixar, passant per l'ermita de Sant Baldiri. Així com a la ciutat trobes canvis, la muntanya continua igual, malgrat les agressions humanes: les mateixes sendes, el mateixos camins i les mateixes pedres. Una bona notícia és la restauració de la font de la Guilla. Després de passar per Can Codolar hi ha un petit homenatge al noi de 14 anys que va morir a l'última ruta de l'Aigua, i pel que estava escrit al cartell, sembla que hi ha gent que no respecta gens la memòria dels difunts.

PD: Entrenant pel proper dissabte. Ja ens veurem a Olocau.